Resultats de la cerca

Professor de gramàtica a la Universitat Americana del Líban Profundament interessat pel desenvolupament de l’àrab modern, la formació de neologismes i la simplificació de la sintaxi clàssica, és autor de diversos tractats, publicats després pel seu fill Ibrāhīm 1847-1906, també filòleg Luġal al-ǧarā'id ‘La llengua dels diaris’, 1901 Escriví també Maǧma’ al-baḥrayn ‘Confluència de les dues mars’, una collecció de seixanta maqāmat a imitació de les d’al-Ḥarīrī

Un dels fundadors de la cultura llatinoamericana Professor a Medellín, passà una bona part de la seva vida fora del seu país Collaborà en Revista Contemporánea Bogotà, Hispania Londres i La Nación Buenos Aires Aplegà la seva labor de crític en Crítica y arte 1932 i Letras Colombianas 1944 els seus estudis de filòleg, en Divagaciones filológicas y apólogos literarios 1934, i les seves memòries, en De mi vida y otras vidas 1949 i a El humanismo y el progreso del hombre 1955

Passà la infantesa a Comenge Deportat a Alemanya del 1943 al 1945, quan en tornà estudià a París i s’hi doctorà el 1959 Fou cofundador 1945 i president de l’ Institut d’Estudis Occitans  IEO del 1961 al 1980, professor titular de la Universitat de Poitiers i director adjunt del Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale, també de Poitiers, fins a la jubilació 1989 Especialista en dialectologia de la llengua d’oc  i literatura occitana  medieval, la seva activitat fou compartida per l’acció occitanista, la recerca filològica i la creació literària Des de l’IEO va participar …

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, guanyà la càtedra de llengua i literatura espanyola de la Universitat de València 1933 que canvià, després de la Guerra Civil, per la de filologia romànica de la Universitat de Madrid Conferenciant, lector i professor visitant de diverses universitats europees i nord-americanes, entre elles l’Autònoma de Barcelona 1933-34 L’any 1948 ingressà a l’Academia Española i, del 1968-1982 en fou president també fou membre, entre d’altres, de l’Academia de la Historia 1959 Com a filòleg, historiador i crític literari utilitzà alguns dels vells mètodes…

Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi  Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des Catalanistes…

Estudià a Corfú i a Alemanya, on rebé una sòlida formació de literat i de filòleg Amic de Diónisos Solomós i partidari de la llengua popular, féu traduccions importants, i deixà una obra poètica publicada pòstumament, el 1915 amb sonets harmoniosos, d’un to melangiós i nostàlgic Morí combatent els turcs en la primera guerra balcànica

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962

Orfe, perdé el seu patrimoni a causa de les proscripcions de Sulla Filòleg i gramàtic edità les obres de Lucili, fou considerat com a cap de l’escola dels neóteroi i anomenat la Sirena Llatina Hom n’esmenta obres importants, totes perdudes Lydia , poema amorós al mode alexandrí, i Diana , poema mitològic, un fragment del qual potser és la segona part de les Dirae , a l’ Appendix Vergiliana

De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera Cosí i gran amic de Marià Aguiló i…

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…