Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Gore Vidal

Vidal Gore
© Charlotte Street Films / Sony Pictures Classics
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor nord-americà Eugene Luther Vidal.
Pertanyent a una família molt vinculada al món polític, en acabar els estudis a la Phillips Exeter Academy de Nou Hampshire 1943, s’enrolà a l’exèrcit i prengué part en la Segona Guerra Mundial com a oficial de la marina Les seves dues primeres novelles, publicades successivament el 1946 i el 1947, passaren poc menys que desapercebudes, però The City and the Pillar 1948 causà un escàndol per la franquesa amb què tractava l’homosexualitat, fins al punt que als anys següents li resultà difícil publicar sota el seu nom, bé que el 1952, amb The Judgement of Paris , reprengué el mateix tema Es…
Béla Balázs
Cinematografia
Literatura
Teòric del cinema i escriptor hongarès.
Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins ,…
Marie-Laure de Noailles
Pintura
Literatura
Escriptora i pintora.
Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres
William Saroyan
Literatura
Teatre
Dramaturg i novel·lista nord-americà d’origen armeni.
Tant en el seu teatre com en les novelles i narracions amb influències dels films de Chaplin i dels Dubliners de Joyce, mostra l’altra cara de la “societat opulenta”, incorporant personatges marginats, conflictes racials, etc El 1939 refusà el Premi Pulitzer per l’obra The Time of Your Life , considerant que era un guardó pretensiós i burgès Entre les seves novelles cal esmentar, també, The Human Comedy 1943, The Laughing Matter 1953 i My Name is Aram 1940 traducció catalana de RFolch i Camarasa, 1975
Carrie Fisher

Carrie Fisher en el paper de princesa Leia
Cinematografia
Literatura
Actriu de cinema i escriptora nord-americana.
Filla dels actors Debbie Reynolds i Eddie Fisher, obtingué de molt jove una gran popularitat en el paper de la princesa Leia en tres episodis de la sèrie Star Wars A New Hope , 1977, The Empire Strikes Back , 1980 i The Return of the Jedi , 1983, que reprengué el 2015 en The Force Awakens Tot i que actuà en alguns films de projecció notable com ara Hannah and Her Sisters 1986 i When Harry Met Sally 1989, la seva carrera es veié perjudicada per les addiccions, problemes que foren la base dels seus llibres autobiogràfics, entre els quals cal esmentar Postcards from the Edge…
Joan Francesc de Lasa i Casamitjana
Cinematografia
Literatura
Crític i realitzador cinematogràfic.
Llicenciat en dret Començà a exercir la crítica el 1936 en “Información Cinematográfica” Redactor de l' Enciclopedia dello Spettacolo Ha tingut una intensa activitat dins el cineclub, i propulsà els primers cinefòrums catalans, els anys quaranta Ha exercit la crítica cinematogràfica en la premsa i la televisió Ha realitzat films, com Linterna mágica premiat a la UNICA, Si la Rambla pudiese hablar 1954 i la sèrie sobre artistes Josep M de Sucre 1964, premiat a Salerno, El mundo de Fructuoso Gelabert 1968, premiat a Bilbao, la versió catalana del qual rebé el Premi de…
Jim Thompson
Literatura
Escriptor nord-americà.
Exercí de periodista, com a collabordor a The True Detective Magazine , i practicà diferents oficis que reflectí, després, en les seves novelles Per les seves idees polítiques el seu nom figurà en les llistes negres del maccarthisme Tanmateix, collaborà com a guionista amb Stanley Kubrick en els films The Killing 1956 i The Paths of Glory 1957 Com a novellista, hom el considera el més important del gènere negre després de Dashiell Hammett i de Raymond Chandler La seva és una novellística de realisme crític, que manifesta una profunda desesperança en la societat Les fites més…
Miquel Joseph i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Cinematografia
Periodisme
Director de cinema, impressor i escriptor.
Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà 1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat 1930 Butlletí dels Mestres 1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona 1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers i després la Revista de la Llar a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una…
, ,
Jaume Miravitlles i Navarra
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Vida i obra Militant independentista, conegut popularment per Met , fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina La Nova Revista i D’Ací i d’Allà i parisenca, i es relacionava amb el moviment surrealista a través de la seva amistat d’infància amb Salvador Dalí Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou…
, , ,
Woody Harrelson
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Woodrow Tracy Harrelson.
Després de graduar-se en teatre i literatura 1983 al Hanover College d’Indiana, anà a Nova York, on interpretà un personatge a la popular sèrie de televisió Cheers, paper pel qual guanyà un premi Emmy el 1990 Debutà en el cinema el 1986 amb Wildcats , de M Ritchie D’entre els films en els quals ha actuat destaquen Doc Hollywood 1991, de MCaton-Jones White Men Can't Jump 1992, de RShelton Indecent Proposal 1993, d’ALyne Natural Born Killers 1994, d’OStone The Sunchaser 1996, de MCimino The People vs Larry Flynt 1996, de MForman Welcome to Sarajevo 1997, de MWinterbottom Palmetto…