Resultats de la cerca

El seu poema en dístics elegíacs De reditu suo és una exaltació de Roma

Fill d’un governador de Túscia i Úmbria, ocupà càrrecs oficials praefectus urbis el 414 Embarcat a Portus Augusti el 417, descriví el seu viatge de retorn — de les gorges del Tíber a Luna — en el poema De reditu suo , escrit en dístics elegíacs Ultra les descripcions dels espectacles naturals i dels records erudits que sovintegen dins l’obra, és notable l’admiració i l’amor manifestats per la grandesa de Roma, que sabé cantar amb un cert ànim pagà, advers al cristianisme

Orfe, perdé el seu patrimoni a causa de les proscripcions de Sulla Filòleg i gramàtic edità les obres de Lucili, fou considerat com a cap de l’escola dels neóteroi i anomenat la Sirena Llatina Hom n’esmenta obres importants, totes perdudes Lydia , poema amorós al mode alexandrí, i Diana , poema mitològic, un fragment del qual potser és la segona part de les Dirae , a l’ Appendix Vergiliana

Exercí de periodista i de cronista de guerra És autor de nombroses novelles històriques Šarl wa ‘Abd al-Raḥmān , sobre l’expansió musulmana a la Gàllia, d’una Història de la civilització islàmica i d’una Història de la literatura àrab 1902

Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent

Originàriament era l’auxiliar dels filid de la Gàllia representants de la poesia culta tradicional Els bards desaparegueren al s II amb la romanització Perduraren, però, a Irlanda fins al segle XVII, al País de Galles segles XII-XIV i a Escòcia fins al segle XVIII amb les funcions dels filid , conjugant la tradició pagana amb el cristianisme Radicats entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwth El Romanticisme revalorà llur poesia, de la qual hom feu nombroses imitacions

Format a Ravenna, com a prometença anà en pelegrinatge a la tomba de sant Martí de Tours, i d’allí a Poitiers, on trobà protecció de Radegunda, vídua de Lotari I Ordenat de sacerdot, fou elegit bisbe de Poitiers 597 Escriví les biografies de sant Martí inspirada en la Vita Martini de Sulpici Sever, santa Radegunda, sant Albí, sant Hilari, etc, recollides en els onze llibres de Carmina o Miscellanea , que contenen també himnes, elegies, consolacions, epitalamis, etc Versificador fàcil, és el primer poeta medieval de la Gàllia Alguns dels seus himnes entraren a la litúrgia, com el Vexilla regis…

Collaborador de Cèsar, estigué amb ell a la batalla de Munda i, mort aquest, lluità contra Sext Pompeu Marc Antoni el féu legat de la Gàllia Transpadana, on s’encarregà de repartir les terres als soldats Hi preservà, però, una possessió de Virgili, i per aquest motiu, lloant-lo alhora per haver participat en l’establiment de la pau de Bríndisi 40 aC, el poeta li dedicà la seva ègloga quarta Encara lluità victoriós contra els parts 39 aC, però aleshores trencà amb Marc Antoni i es retirà a escriure Entre les seves obres, poètiques, dramàtiques, etc, la més important, avui perduda, fou una…

La seva família visqué prop de Palestrina i pertanyia a l’orde dels cavallers Sembla que fou educat acuradament, i des de l’any 31 aC estigué molt unit al famós Marc Valeri Messala Corví Formà part del seu selecte cercle literari i l’acompanyà a la Gàllia i a l’Orient Des de l’any 29 aC, malalt a Corciva, es dedicà a la poesia Cantà Dèlia pseudònim de Plània, segons Apuleu, Glicera i l’amor d’un amic, Marat els poemes formen el llibre I del corpus conservat En el llibre II mutilat cantà una altra amiga, Nèmesi, i la glòria de Messala El llibre III conté versos de diferents poetes del seu…

La civilització cèltica, malgrat la manca d’unitat política dels diferents pobles, es desenvolupà sobre un fons comú institucional, religiós, lingüístic, etc, que constituí la base per a l’aparició d’una tradició literària comuna a tots plegats Les castes professionals dels druides, dels bards, del filid, etc, que exercien les funcions de sacerdots, genealogistes, narradors, jurisconsults, etc, foren, sens dubte, els aglutinants d’una tradició folklòrica i religiosa La literatura, expressió oral fins a la cristianització d’aquest fons llegendari comú, nasqué, així, sobre un conjunt d’elements…