Resultats de la cerca

Hom pot distingir-hi, en poesia, quatre períodes El primer és el dels bards primitius o Cynfeirdd Aneinin, Taliesin, Myrddin, organitzats en una mena de gremis i que ocupaven llocs d’honor a la taula de les corts feudals Seguí el període dels poetes medievals o Gogynfeirdd segles XI-XIV d’estricta disciplina bàrdica, restaven al servei de les famílies principesques Escrivien poesies elegíaques, religioses i amatòries i eren bards professionals, com els grans poetes Cynddelw i Gwalchmai, o prínceps, com Owain Cyfeilog i Hywel ab Owain En constitueixen el tercer període els…

Compongué himnes religiosos d’expressió espontània i intensitat malenconiosa Els seus poemes, inclosos en la seva correspondència o bé memoritzats i posteriorment anotats per la seva serventa, tingueren una gran influència en la lírica gallesa posterior

Excellí sobretot en els relats breus, en la línia de Čekhov i Katherine Mansfield, publicant alguns reculls de contes, com Rhigolau bywyd ‘Els solcs de la vida’, 1929 i Ffair gaeaf ‘La fira d’hivern’, 1937 Conreà també la novella Laura Jones 1930, Traed Mewn cyffion ‘Peus encadenats’, 1937, Stryd y Glep ‘Carrer dels Cignes’, 1949, Tegwch y bore ‘El bell temps de la matinada’, 1967, etc

Estudià filologia i llengües modernes Amplià estudis a Mèxic, on es relacionà amb els intellectuals catalans exiliats, entre els quals Ferran de Pol, que esdevindria el seu marit i amb el qual s’installaria a viure a Arenys de Mar el 1948 Collaborà a diverses publicacions Tele-Estel , Serra d’Or , La Vanguardia , etc, i promogué el coneixement mutu entre Galles i Catalunya Traduí al català novelles de Saunders Lewis i de Tegla Davies, i al gallès obres de Ferran de Pol i rondalles catalanes Posteriorment, alternà la seva residència entre Catalunya i Galles on, vinculada al Playd Cymru,…

La seva obra se centra principalment en les experiències de gallesos expatriats Y Staffel Ddirgel ‘La cambra secreta’, 1969 i la seva continuació Rhandir mwyn ‘La dolça contrada’ descriuen un grup de quàquers gallesos perseguits que a l’estiu s’exilien a Pennsilvània Altres novelles seves descriuen la vida de joves galleses trasplantades a les grans ciutats industrials angleses

Abandonà els estudis de matemàtiques per a dedicar-se a l’estudi de la llengua i la literatura galleses Publicà A Welsh Grammar, Historical and Comparative 1913, Cerdd Dafod ‘Art Poètica’, 1925 i, pòstumament, una Welsh Syntax 1931, entre d’altres Impulsà les competicions poètiques eisteddfodau , a través de les quals afavorí la depuració de la llengua Fou també un dels artífexs de la reforma ortogràfica gallesa, que exposà a Orgraff yr Iaith Gymraeg ‘Ortografia de la llengua gallesa’, 1928

Estudià a Oxford, i posteriorment fou professor de llengües cèltiques a la Universitat de Cardiff Entre el 1922 i el 1951 collaborà amb assiduïtat a la revista “Y Llenor” ‘L’home de lletres’ Tant la seva obra d’investigació com els seus poemes representen una contribució important a la cultura gallesa contemporània Entre els seus estudis cal esmentar Llendiaeth Cymru o 1450 hyd 1600 ‘Història de la literatura gallesa entre el 1450 i el 1600’, 1906 i entre els seus poemes Trystan ac Esyllt ‘Tristany i Isolda’, 1902 i Yns yr Hud ‘L’illa encantada’, 1923

Pertanyent als Gogynfeirdd bards dels prínceps, visqué els dramàtics moments del final del regnat de l’últim príncep independent, Llywelyn el Gran, mort pels anglesos el 1282 És conegut sobretot per una elegia on canta l’adolorida actitud gallesa davant la pèrdua de la independència del seu país

Documentat històricament a la Historia Brittonum , de Nennius, vers l’any 800, és autor del poema Gododdin , el qual hauria estat transmès per tradició oral abans d’aparèixer en manuscrits, uns tres segles més tard El nom del poema respon a una tribu celtobritònica L’autor hi exalta els valors dels tres-cents joves guerrers morts, a la fi del segle VI, davant els invasors saxons de Catraeh Catterick El poema conté la primera referència literària a l’ Artús històric Característica d’aquest poema —i, en general, de la poesia gallesa antiga— és el seu lirisme lacònic, sorprenent en una poesia…

No compten, doncs, per a l’assonància les vocals postòniques internes dels mots esdrúixols ni les semivocals dels diftongs Així, hi ha assonància entre els següents parells de mots passats/tornar, ara/aigua, llàgrima/eixugada, molt/són, porta/hora, cavalls/llances Contràriament, no hi ha assonància entre mots les vocals tòniques dels quals són o oberta i o tancada, o bé e oberta i e tancada Així, no assonen sòl/món , ni feréstec/tendre L’assonància és característica de la primitiva poesia medieval romànica, anglesa i gallesa És també la rima peculiar de la poesia popular, bé…