Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics i a l’Escola Eina, de Barcelona S’ha especialitzat en la illustració de llibre infantil i juvenil, en què s’ha manifestat com una gran colorista destaca, sobretot, com a creadora d’un món personalíssim de personatges Collabora habitualment en diverses revistes i editorials entre els nombrosos títols que ha publicat destaquen L’oca d’or , Valentina n as de nap , En Patufet , Els Bum-Bum van a l’escola , El moro Mussa 1999,  Txa-txa-txà 1994, Blanc o negre 1997, La bruixa dels panellets 1996 i la sèrie sobre Pau i Pepa Li han estat…

A principis del segle XX s'establí a Mayarí, Cuba, on fou un actiu promotor cultural i edità les publicacions El Eco de Mayarí  i Emancipación  A partir del 1915 s'installà a Santiago de Cuba on publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” i collaborà a la revista  Correu de Catalunya  1914-15 El 1927 fou nomenat director de la Biblioteca Elvira Cape, de Santiago de Cuba És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa  El guardador del Bruc 1896, estr 1896,  Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres…

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic La Renaissance Catalane 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de L’Éveil Catalan i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a L’Indépendant Com a periodista féu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana 1922, i fundà i presidí la Societat d’Artistes Independents Rossellonesos 1936 Fou secretari de redacció de “Le Coq Catalan” 1927-39 i ha collaborat en diversos periòdics i en la revista “Tramontane” Ha publicat els reculls de poesia Lumière d’Olivier i Romances foraines , i és mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or Cofundador de la companyia teatral Les Tréteaux Membre del partit socialista des del 1936, ajudà els republicans durant la Guerra Civil Espanyola estigué en relació amb Malraux Participà en la…

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn de nit Un…

Sembla inspirat en les festes celebrades a Roma, al final del mes d’abril, en honor de la deessa Flora El 1323 fou fundada a Tolosa la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors per a la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana el primer certamen tingué lloc pel maig del 1324 —fou premiat amb la viola d’or Arnaud Vidal de Castelnaudari—, i, en progressiva disminució des del s XV, encara se celebraven jocs florals el 1484 Hom seguia, com a norma dels mantenidors i els participants, el codi gramatical i poètic redactat pel jurista tolosà Guilhem Molinièr,…

Estudiant de filosofia a la Universitat de Barcelona 1927-30, els seus resultats acadèmics brillants la feren mereixedora d’una beca per a ampliar estudis a la Universitat d’Oxford, on forjà una gran amistat amb Jorge Guillén i hi acabà la seva tesi doctoral, Luis de León como traductor de los clásicos , presentada a Madrid el 1932, que obtingué premi extraordinari Posteriorment exercí la docència a l’Institut Escola Ausiàs Marc i dirigí diversos cursos monogràfics al seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona Des del 1925 collaborà assíduament a la premsa, tant comarcal com general…

Vida i obra Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on s’assimilà a l’ambient i als problemes del país i fou un gran activista cultural Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor, formà part del moviment Nostra Terra 1936-39 i collaborà en la revista homònima També mantingué contactes amb la cultura occitana, tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans, i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales Fou fundador i collaborador de la revista…

Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…