Resultats de la cerca

S'inicià publicant poesies i contes a la revista Maravillas El reconeixement i la difusió de la seva obra, bàsicament poètica, prové sobretot de la seva dedicació al públic infantil Canciones para niños 1952, Pirulí, versos para párvulos 1955, Canguro para todo 1967, La oca loca 1968, premi internacional Andersen de literatura infantil i Cómo atar los bigotes del tigre 1969, El cuarto del bebé 1997, són alguns dels seus reculls La seva poesia més adreçada als adults participa igualment d’un estil directe i comunicatiu, així com d’un vessant imaginatiu Isla ignorada 1950, Antología y poemas…

És autor de La gloria de Don Ramiro 1908, situada a l’Espanya de Felip II, de Zogoibi 1926 i d’altres novelles i d’obres de teatre

La seva poesia, alegre i optimista, és plena de colorit nacional i té una gran musicalitat, com en el recull de poemes i cançons Karpatskij rejd ‘La incursió dels Carpats’, 1944 Els reculls Dobroje utro ‘Bon dia’ i Slaven mir ‘Glòria a la pau’ li valgueren el premi Stalin del 1951

Famós contemporani de Johannes Ockeghem, en compartí la glòria, a desgrat de llurs essencials diferències Músic de cort i addicte servidor dels ducs de Borgonya fins el 1482, els dedicà 75 cançons, gènere en el qual excellí Fou un mestre en el rondeau i la bergerette Els dos motets més originals són In hydraulis i Anthoni usque limina

Autor de l’òpera La figlia del deserto , estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n'havia encarregat l’harmonització a altres músics Publicà en defensa seva una Historiade la ópera titulada “La figlia del deserto” 1854 Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater Escriví també El socialismo y la teocracia 1853, on atacava Donoso Cortés

De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894

Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics

Comte de Villamediana Educat a la cort, portà una vida molt agitada i fou desterrat diverses vegades per les seves sàtires polítiques Morí assassinat Amic i defensor de Góngora, destaca per la seva sàtira punyent, que no perdonà ni les més altes personalitats, i per la delicadesa dels seus sonets lírics L’estil gongorí és més evident en els poemes majors Fábula de Faetón, Apolo y Dafne, Venus y Adonis, la comèdia La gloria de Niquea , etc Les seves obres foren publicades el 1629

Viatjà per Amèrica i Europa i visqué a París on estigué en contacte amb parnassians i simbolistes, El Salvador, Buenos Aires on fundà la “Revista de América” amb Ricardo James Freyre i Madrid on fou corresponsal de “La Nación” de Buenos Aires A Barcelona, es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes, inclosos en Canto Errante 1907, i Poema del Otoño, y otros poemas 1910 Diplomàtic, periodista i prosista precís i luxós, i…