Resultats de la cerca

Comprèn tres períodes clarament diferenciats l’antic, el medieval o bizantí i el modern Literatura antiga Hom sol dividir la literatura grega antiga en tres èpoques arcaica, clàssica i hellenística Època arcaica Dins el període comprès entre les primeres manifestacions literàries i l’època de màxima florida de les lletres ateneses del segle VIII fins al començ del V aC, cal distingir-hi tres moments bàsics el primer, exclusivament èpic el segon, que marca l’aparició de la poesia lírica i que cal dividir en dos subperíodes separats pel moment de crisi que ateny la poesia vers el 530 aC i que…

Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura pròpiament…

Competí amb Píndar en certàmens poètics Típic exponent de la poesia dòrica, fou valorada per l’hellenisme i Ovidi posà aquest nom a la protagonista de les seves elegies amoroses

Residí sempre a Lesbos, tret d’un període d’exili a Sicília, motivat per les lluites de l’aristocràcia local Poc coneguda la seva biografia el suïcidi per l’amor de Faó, amb el salt des de la roca de Lèucada, és una llegenda tardana, la seva producció ha pervingut només en citacions tardanes i en alguns papirs estudiats modernament Ultra els Epitalamis , estilització delicada de motius populars, escriví els famosos poemes adreçats a noies que convivien amb ella, que descriuen la passió amorosa, a voltes amb una extraordinària precisió en els símptomes físics, i presenten el desig…

Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent

A la seva poesia —en resten nou fragments— usà un vers especial, el telesilleu, sobretot en els cants cultuals a Apollo i a Àrtemis Hom li atribuí l’himne a la Gran Mare, descobert en una inscripció d’Epidaure del segle III aC, bé que sembla una imitació tardana

La seva sàtira personal contra polítics, paràsits, heteres, etc, va unida encara a una primitiva paròdia mítica Algú ha considerat que les sàtires pertanyen a un actor homònim posterior En resten vint-i-set títols i fragments datables entre el 345 i el 317

D’origen eoli o dòric, era una composició cantada per un grup de joves donzelles en honor d’una divinitat femenina El més famós dels partenis és el d'Alcman, que ha estat conservat fragmentàriament

Esdevingué poeta oficial de l’Imperi, del qual ha estat considerat la darrera gran figura Autor dels poemes Gigantomaquia ‘Lluita de gegants’ i De raptu Proserpinae ‘El rapte de Proserpina’, incomplets, excellí sobretot en tractar la realitat immediata — De bello gotico ‘La guerra dels gots’, De consulato Stiliconis ‘El consolat d’Estilicó—, on expressa l’admiració del seu temps per l’antiga grandesa de Roma

El mot deriva de la muntanya grega del Parnàs