Resultats de la cerca

Denominada també, segons les èpoques i les especialitzacions, analectes, crestomatia i florilegi, la forma antologia deriva de les recopilacions d’epigrames grecs, iniciades vers el segle II aC per Meleagre de Gadara, les quals, actualment perdudes, foren en gran part integrades en l’anomenada Antologia Palatina composta pel poeta bizantí Céfalas segle X i en l' Anthologia diaphorōn ‘epigrammáton ‘Antologia d’epigrames notables’ de Màxim Planudes i obtingueren una gran difusió La modalitat de les antologies, que hom ha donat a totes les literatures i a tots els temps, produí els anomenats…

La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en llibres…

Fou ambaixador de Gènova a la cort de Provença en resten 35 poemes, morals, amorosos, històrics i religiosos

Religiós escolapi Era fill d’un cavaller regidor de Saragossa, Domingo de Traggia i Roncal, i germà dels militars José Joaquín, Domingo Mariano i del carmelità Manuel, tots ells personatges destacats i escriptors Estudià a les Escoles Pies de Barbastre i de Daroca i el 1767 se n'anà a les Filipines com a secretari del nou arquebisbe de Manila allà es doctorà en teologia 1770, estudià el tagàlog i féu de secretari del concili de les Filipines del 1771 De tornada a Espanya, fou professor a València, Saragossa i Madrid i es dedicà a tota classe d’afeccions i temes històrics,…

És autor de relats històrics la perspectiva ètica socialista dels quals parteix d’una interpretació estereotipada del realisme socialista Bessmertije ‘La immortalitat’, 1940, Belaja ber'oza ‘El bedoll blanc’, 1947, etc

Després d’una primera etapa modernista, influïda per D’Annunzio Sangre de primavera , 1908, escriví La sangre 1914, on descriu l’època del dictador Ulises Heureaux És autor d’altres novelles, assaigs, texts històrics i polítics

Els primers poemes són basats en llegendes populars — Večerní písně ‘Cançons de tarda’, 1858— i alguns foren musicats per Smetana Fou un exponent del moviment nacional d’alliberament dels anys seixanta Escriví, a més, Študent Kvoch ‘L’estudiant Kvoch’, 1874 i drames històrics

Segons la matèria, hom distingeix poemes èpics, heroics o mítics, com els poemes d’Homer o l' Eneida de Virgili poesia èpica poemes històrics, com la Farsàlia de Luca poemes cavallerescs, com l' Orlando Furioso de l’Ariosto poemes didascàlics, com les Geòrgiques de Virgili, etc

Estudià a Bucarest i, després d’una vida molt intensa, ingressà en un monestir Continuador de l’esperit de Bizanci, les seves obres Kathréptēs gynaikōn ‘Espill de les dones’ i Kēpos Kharitōn ‘Jardí de les Gràcies’ constitueixen una mescla de notes autobiogràfiques i d’exemples històrics i mítics

Autor dels drames històrics Carskaja nevesta ‘La promesa del tsar’, 1849 i Pskovitjanka ‘La noia de Pskov’, 1860, que serviren de base a les òperes de Rimskij-Korsakov del mateix nom Čajkovskij, Borodin, Musorgskij i altres posaren música a versos seus Fou traductor d’antics poetes eslaus de l’Europa occidental