Resultats de la cerca

Reformà la Universitat de Cracòvia i tingué part destacada en la reforma social i política Intervingué en la revolta de Kościuszko i fou fet presoner dels austríacs i, després, dels russos Escriví Prawem politycznym narodu polskiego ‘El dret polític del poble polonès’, 1790 i O ustanowieniu i upadku konstytucji polskiej 3 maja 1791 ‘Origen i decadència de la constitució polonesa del 3 de maig de 1791’

La seva narrativa excelleix sobretot per una encertada observació i descripció de tipus, costums i paisatges de la seva terra Cal destacar-ne Flor de durazno 1911, El valle negro 1918 i Desierto de piedra 1925 També conreà el gènere històric i d’aventures

Amb els estudis inacabats, es guanyà la vida amb oficis diversos i, posteriorment, anà a París on, influït per Antonin Artaud publicà el seu primer recull de poemes Registreren 1948 De retorn a Bèlgica, fou un dels fundadors del collectiu avantguardista Cobra Des del 1955, alternà la residència al seu país amb llargues estades a l’estranger El 1950 publicà la seva primera novella, De Metsiers ‘Els Metsier’, 1950, crònica familiar que el féu famós Seguiren De verwondering ‘L’astorament’, 1963, Het verlangen ‘El desig’, 1978, Het verdriet van België ‘La pena de Bèlgica’, 1983, Schaamte ‘…

A 17 anys féu representar el seu primer drama en vers Gestern ‘Ahir’, 1891 seguiren Der Tod des Tizian ‘La mort del Ticià’, 1892, Der Tor und der Tod ‘El boig i la mort’, 1893 i Der Abenteurer und die Sängerin ‘L’aventurer i la cantant’, 1899 Més endavant escriví versions de tragèdies antigues, com Elektra 1904 i Ödipus und die Sphinx ‘Èdip i l’esfinx’, 1905 Collaborà amb Richard Strauss com a llibretista Elektra 1909, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, 1911, Ariadne au Naxos 1912-16, Die Frau ohne Schatten ‘La dona sense ombra’, 1919, Die Ägyptische Helena ‘L’Helena egípcia’, 1928,…

Pertany a la segona generació experimental Collaborà a Gard Sivik i Nieuw Vlaams Tijdschrift La seva poesia, dura i hermètica, revela tanmateix una personalitat molt sensible, difícil als contactes socials A la fi dels anys seixanta la seva obra versà sobre els problemes històrics actuals Dues publicacions contenen gairebé tota la seva obra poètica completa Instrumentarium voor een winter ‘Instrumentari per a un hivern’, 1963, que reuneix la poesia de 1955-60, i Mijn tegenstem ‘La meva contraveu’, 1973, que aplega la poesia de 1966-73

Filla dels antropòlegs Alfred L Kroeber  i Theodora Quinn Kroeber, es graduà al Radcliffe College el 1951 i, l’any següent, obtingué un màster en literatura romànica medieval i del Renaixement per la Universitat de Colúmbia Posteriorment anà becada a París, on conegué l’historiador Charles Le Guin, amb qui es casà El 1966 publicà la seva primera novella, Rocannon’s World , a la qual seguí, dos anys més tard, el primer volum de la saga Earthsea A Wizard of Earthsea , 1968 The Tombs of Atuan , 1971 The Farthest Shore , 1972, que rebé el National Book Award for Young People’s Literature Tehanu…

Rebé la influència del Romanticisme francès Hugo i Lamartine i palesa en les seves Poesías 1841 i 1850 un temperament malenconiós També escriví obres teatrals que li donaren molta fama Alfonso Munio , 1844 Baltasar , 1848 i una interessant novella de tema cubà Sab, 1841

Atret ja d’infant per la literatura fantàstica, després d’un intent fallit de convertir-se en pilot militar treballà en una planta siderúrgica mentre estudiava literatura, en què es graduà el 1950 El 1952 el seu conte The Lovers obtingué un premi Hugo i el decidí a professionalitzar-se com a escriptor En total publicà unes 75 novelles de gènere fantàstic, moltes d’elles part de cicles La seva obra és una barreja de ciència-ficció, especulació filosòfica, erotisme i pastitx literari i de la cultura popular, elements a partir dels quals, amb una imaginació desbordant construeix mons alternatius…

Fou periodista i director del Petit Toulosain És autor del poema La croux de l’inoundaciou 1875 i dels reculls Les grilhs 1885, Les cants del soulelh 1891 i La muso silvestro 1896 Combinació de poesia popular i d’un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producció és escrita en un llenguatge vigorós i pur

Participà en el moviment condoreirista, que es proposava de renovar la lírica del Brasil sota la influència de Victor Hugo, i assolí una gran popularitat Escriví Espumas Flutuantes 1870, Voces de África 1880 i Os escravos 1883 atacà l’esclavitud en el drama O Gonçaga ou a Revolução de Minas 1875 i en el poema A canção do Africano 1893