Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Cleanth Brooks
Literatura
Crític literari nord-americà.
Seguidor del New Criticism, la seva obra The Well Wrought Urn , del 1947, encara és un dels millors instruments per a apropar-se a la poesia dels clàssics anglesos És autor també d' A Shaping Joy Studies of the Writer's Craft 1971 Codirigí amb Robert Penn Warren The Southern Review i fou professor de la Universitat de Yale És també autor de tres importants estudis sobre William Faulkner
bajati
Literatura
Gènere poètic popular àzeri conreat pels cantants professionals amb acompanyament musical d’instruments diversos.
La rima és establerta segons l’esquema a a b a, i la clau temàtica és expressada en els darrers versos de l’estrofa
Pere d’Artés
Història
Literatura
Mecenes de les lletres i cortesà.
Francesc Eiximenis li dedicà el Llibre dels àngels 1392 i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist Antoni Canals li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve 1406 Ocupà càrrecs de gran confiança d’armes, conseller, camarlenc i mestre racional a les corts de Joan I, com a infant i com a rei, i de Martí l’Humà Proporcionava a l’infant Joan instruments musicals i llibres i li serví d’ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar 1379 Tingué cura de les obres fetes al Real de València, on li fou…
Joan Eduard Cirlot i Laporta
Literatura
Poeta en llengua castellana, crític d’art i compositor.
El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics La seva crítica artística fou decisiva Introducción al surrealismo 1953, Diccionario de símbolos 1958, Informalismo 1960, dos assaigs sobre Antoni Tàpies , Pintura catalana contemporánea 1961, etc Fou membre del grup Dau al Set La seva producció poètica és recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta 1945, Lilith 1949, Palacio de plata on introduí per primera vegada la tècnica permutatòria, 1955, Inger Stevens 1970 i els poemes del cicle Bronwyn 1967-71 Compongué…
villancico
Literatura
Música
Terme de la poesia castellana aparegut a la fi del segle XV que designava en principi una cançó breu d’origen o d’imitació popular.
Com que aquesta cançó era utilitzada com a refrany comentat poèticament amb cobles glossadores, el terme passà a indicar la composició global cançó-refrany i estrofes glossadores Durant el Renaixement la cançó tradicional fou tractada polifònicament pels compositors més notables, entre els quals destaquen Juan del Encina, Mateu Fletxa el Vell, Pedro de Pastrana, Cristóbal Morales i Juan Vásquez Al s XVII es convertí en una cantata per a veus i instruments de caràcter religiós, i els compositors més notables foren JBComes, ATHortells, MRomero, JCererols i PRabassa Al s XVIII…
literatura malaia
Literatura
Literatura desenvolupada en llengua malaia, als actuals estats de Malàsia i Indonèsia.
Literatura tradicional i popular, s’hi presenten barrejats la prosa i el vers Cap al 1350 aparegueren els primers versos en malai Seguiren les obres Hikayat Raja-Raja Pasai ‘Història del rajà de Pasai’ i Sějarah Mělayu ‘Annals malais’, del segle XV, obra cabdal Hi ha les formes estròfiques sha'er , clàssica i lliure, conreades fins al segle XIX, i el pantum , més regularitzat i cantat sovint amb acompanyament d’instruments Rebé influències del budisme i l’hinduisme, i més tard, de l’islam cicles de contes introduïts al segle XV, traduïts del persa Hykayat Bayan Budiman , ‘Contes…
minnesänger
Literatura
Música
Nom donat als poetes alemanys dels s. XII i XIII que conrearen el gènere poètic minnesang (‘cant d’amor’), a imitació dels trobadors provençals.
El minnesang és una poesia lírica vinculada a unes determinades formes i destinada a ésser recitada amb acompanyament de diversos instruments de corda davant un cercle reduït de cortesans i de cavallers És una poesia d’amor que, plenament medieval, expressa els sentiments i els lligams convencionals entre el poeta i la dama Al costat de l’amor, sempre apareixen el goig i la pena que l’acompanyen, la nostàlgia, la separació i el comiat de l’alba Tagelied Hom discuteix encara l’origen del minnesang , com també la seva relació amb la lírica popular i amb la poesia llatina dels…
joglar
Literatura
Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals.
Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit El joglar de gestes , a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple El joglar de lírica , a càrrec del qual anava la difusió de peces…
Felip Cid i Rafael

Felip Cid i Rafael
RAMC
Literatura
Medicina
Escriptor i metge.
Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…
,
Publi Virgili Maró

Bust que probablement representa Publi Virgili Maró (Museo Gregoriano Profano, Roma)
Egisto Sani (CC BY-NC-SA 2.0)
Literatura
Música
Poeta romà.
Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…
,