Resultats de la cerca

Especialista en dret hipotecari, publicà diversos opuscles de tema jurídic S'interessà també pel folklore d’Elx i publicà La tradición y el modo 1951 i Leyenda del Misterio de Elche 1956

Bisbe de Vàrnia 1766 Partint de models clàssics, s’interessà pels gèneres menors i esdevingué un dels autors satírics més interessants i el poeta més important de la Illustració a Polònia Antymonachomachia 1778, Bajki ‘Faules’, 1779, Satyry ‘Sàtires’, 1779, Listy ‘Epístoles’, 1780-88 Escriví tractats de poesia i literatura i traduí Plutarc

Realista amb tendència a l’anàlisi psicològica dels personatges, s’interessà per l’idealisme alemany S'inspirà en el folklore del seu país, que reflecteix d’una manera estilitzada, modernista Els idillis 1908 són un recull poètic del folklore búlgar És autor de drames, com Zidari ‘Els constructors’, 1902 i Zmejova svatba ‘Noces de serps’, 1910

La seva obra reflecteix una ideologia que recull les influències del catolicisme i del patriotisme irlandès S'interessà molt per la mitologia cèltica D’obra molt prolífica, publicà cinc volums de tema autobiogràfic i més d’un centenar de novelles romàntiques, entre les quals The House in the Forest ‘La casa del bosc’, 1928, a més del recull poètic Collected Poems 1930

Fou professora a la Universitat de Califòrnia 1946-57 Als anys trenta s’interessà per la literatura catalana moderna, que promogué als EUA Escriví nombrosos articles, sobretot sobre poesia catalana moderna i contemporània El 1958 aconseguí introduir una secció provençal-catalana permanent en els congressos de la Modern Language Association Fou autora de Mallorcan Moods in Contemporary Art and Literature 1938

Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg

De 1902 a 1905 publicà quatre Sinfonie , a la manera de grans composicions musicals, carregades de motius místics Amb Pepel ‘Cendra’, 1909 —poesia— i Peterburg 1913 —novella— s’interessà pels problemes socials resultants de la revolució del 1905 Instaurat el règim soviètic, continuà fidel al simbolisme, que conjugà amb el realisme tradicional Publicà assaigs i llibres de memòries Meždi dvukh revol’ucij ‘Entre dues revolucions’, 1924, Načalo veka, vospominanija ‘Començament de segle, records’, 1937

Escriví la seva obra en occità, català i francès S’interessà per la cultura catalana i la divulgà Dirigí la Revue de la Catalogne , de Marsella Publicà els volums de poesia de tendència modernista Secret del temps 1951 i De paraules e d’images 1969, en què fusiona la tradició provençal i la catalana El 1945 participà en la fundació clandestina de l’Institut d’Estudis Occitans, del qual formà part També collaborà en revistes com Oc  i Gai Saber , entre d’altres

La seva primera època, molt influïda per Oscar Wilde, EAPoe i Baudelaire, es caracteritza per un cert decadentisme i per la brillantor d’estil, com a Irezumi ‘Tatuatge’, 1909 Posteriorment s’interessà pels aspectes tradicionals de la vida japonesa i pel conflicte Orient-Occident Tade kuu mushi ‘Illa de nines’, 1928 pertany a aquesta línia Cal fer esment, també, de Sasame yuki ‘La neu suau’, 1948, inspirada en la Segona Guerra Mundial, Shosho Shigemoto na haha ‘La mare del capità Shigemoto’, 1949 i Kagi ‘La clau’, 1956

Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero ‘Després’, 1643, tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari