Resultats de la cerca

Moltes vegades aquests elements acaben dominant el relat i en condicionen el desenvolupament i el desenllaç, però mantenint sempre un registre d’objectivitat i quotidianitat El terme es popularitzà sobretot els anys seixanta per a designar l'obra d'una sèrie d’escriptors llatinoamericans que feien un ús especialment abundant d’aquest recurs, entre d'altres, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar o, sobretot, Gabriel García Márquez, autor de  Cien años de soledad 1963, obra considerada l’exemple més acabat Tanmateix, hom pot identificar aquesta tècnica en escriptors europeus molt anteriors, entre…

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…