Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Enric Jardí i Casany
Historiografia
Literatura
Dret
Art
Assagista, historiador, advocat i crític d'art.
Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Nonell i altres…
, ,
Enric Jardí i Miquel
Literatura
Història del dret
Advocat i escriptor.
Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a L’Art Public sobre el Modernisme català 1909 En la Revista Jurídica de Catalunya estudià el dret català, especialment el fideïcomís Intervingué en la fundació del diari El Matí , pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius , publicà Les doctrines de Georges Sorel 1917 És pare de l’assagista i historiador Enric Jardí i Casany
Sa‘dī
Literatura
Poeta persa.
Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics en prosa i de…
Grigorij Savvič Skovoroda
Filosofia
Literatura
Humanista, filòsof i poeta ucraïnès.
Professor a Khàrkov, criticà la religió oficial sense arribar a l’ateisme Reuní la major part dels seus poemes a Sad božestvennykh p'esn'ej ‘Jardí de cants divins’ És autor també de Basni khar'kovskie ‘Faules de Khàrkov’
Kaisàrios Dapontes
Literatura
Escriptor grec.
Estudià a Bucarest i, després d’una vida molt intensa, ingressà en un monestir Continuador de l’esperit de Bizanci, les seves obres Kathréptēs gynaikōn ‘Espill de les dones’ i Kēpos Kharitōn ‘Jardí de les Gràcies’ constitueixen una mescla de notes autobiogràfiques i d’exemples històrics i mítics
Said Sulejmanovič Badujev
Literatura
Escriptor soviètic txetxè, iniciador de la literatura txetxena.
Es destacà com a autor de novelles i contes La fam 1930, on ataca els principis feudals de la religió El departament polític 1930, contra la burocràcia i el culte a la personalitat, etc Ha conreat també el teatre, i el 1935 publicà el recull de poesia El nostre jardí Fou condemnat a mort i, després, rehabilitat
Maḥmūd Badawī
Literatura
Escriptor egipci.
Molt prolífic, les seves obres, reflex dels costums i de la vida dels fellah , han d’ésser situades dins el marc del realisme contemporani Són notables les colleccions de contes al-Diab al-ǧai'a ‘Els llops afamats’, 1952, Raǧul ‘Un home’, 1936, al-A'raǧ fi-l-mina ‘El coix en el port’, 1958 i Haris al-bustan ‘El guarda del jardí, 1962
Ṭodros ben Yĕhudà ha-Urí Abū-l-‘Afiya
Literatura
Poeta hebreu.
Des del 1280 estigué al servei d’Alfons el Savi de Castella, a qui dedicà diverses poesies El 1284 es trobava a la corona d’Aragó Més tard ocupà un alt càrrec a la cort de Sanç IV, i a la mort d’aquest 1285 passà al servei de l’infant Enric El seu divan Gam ha-mšalim w ha-ḥidut ‘Jardí dels proverbis i dels enigmes’, publicat fa poc, exposa l’ambient, força llibertí, dels jueus de l’època vinculats a la cort Ell mateix fou empresonat, i fou alliberat gràcies al rabí Ṭodros ben Yosef Abū-l-'Afiya
Hayyim Hazaz
Literatura
Escriptor jueu.
Durant la seva infantesa rebé una educació en la tradició hebrea i el 1921 fou expulsat de l’URSS, acusat de formar part d’una conspiració sionista Residí en diversos països fins el 1931, que s’installà a Jerusalem definitivament En les seves primeres novelles descriu el trasbals que suposà la revolució russa per a les comunitats jueves Posteriorment, el tema central de la seva obra és la diàspora i les dificultats d’adaptació en terres estranyes i el retorn a Palestina, real o imaginari Fou president de l’associació d’escriptors hebreus i un dels fundadors del Moviment per la Integritat d’…
Josep Masats i Safont
Literatura
Escriptor i professor.
Diplomat en llengua catalana, estudià filosofia i, a més d’exercir de professor, també fa de periodista i de collaborador de TV3, de manera ocasional, i de diverses publicacions Canigó , Crònica , El món , Xarxa , Diari de Barcelona i El 9 Nou Ha publicat diverses novelles juvenils Trapelleries galàctiques 1988, El nostre amic extraterrestre 1991, Un visitant espacial 1992 i Un cavall com no n’hi ha junt amb Cesc Bas, l’any 1995 També és autor de llibres de poesia Cafè de l’Òpera de Barcelona 2002, amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’A Winterhalder, El penjat 2004, Llenguatges de…