Resultats de la cerca

Doctor en drets, lloctinent de la cort del justícia d’Aragó el 1599 fou jurat en cap de Saragossa Escriví diverses allegacions de causes pendents de la cort del justícia, publicades en 1591-1605, un tractat sobre la coronació, unes notes sobre les glosses del bisbe Vidal de Canyelles, una història del príncep de Viana i diversos poemes, tot inèdit

L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una…

Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564

Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena Andalusia S'establí a Madrid com a advocat 1860 fou diputat per Morella 1862 i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins 1868 Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales 1863, Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia 1874 i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica

Generós i justícia criminal de València l’any 1526, participà en la campanya contra els moriscos revoltats de la serra d’Espadà Segons el cronista valencià Gaspar Escolano, escriví una Relación de lo sucedido en Valencia en el tiempo de la Germanía , que segurament no s’imprimí mai i que es troba perduda Alguns fragments d’aquell escrit foren extractats i traduïts per Francesc Diago Bibliografia Almarche Vázquez, F 1919 Historiografía valenciana La Voz de Valencia

Fou ministre de justícia i negociador de la pau amb els EUA 1847-48 Reorganitzà 1843 i presidí 1852-61 l’Academia de Nobles Artes de San Carlos, de Mèxic, i donà suport als artistes catalans Manuel Vilar i Pelegrí Clavé Autor del Diálogo sobre la historia de la pintura en México escrit el 1861, obra bàsica per al coneixement de la pintura mexicana dels s XVII i XVIII és concebuda com un diàleg entre l’autor, el poeta José Joaquín Pesado i Pelegrí Clavé

Hom sap poques coses d’ell que el seu pare feia de pagès a Beòcia, que tingué problemes amb el seu germà Perses per qüestions referents a l’herència paterna i que les muses de l’Helicó li concediren l’art de la poesia Pel que fa als poemes, atès que semblen pressuposar un coneixement dels homèrics, hom els sol datar al segle VIII aC La Teogonia explica l’origen del món i cosa que ve a ésser el mateix en la línia de pensament mític que caracteritza Hesíode dels déus El món és fruit de l’ordenació de Zeus, el sobirà del cel que ha hagut de vèncer els titans Així el poema és entès com el…

Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa