Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Leonardo Sciascia
Leonardo Sciascia
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor sicilià.
La seva obra palesa la preocupació per la societat siciliana i pel poder de la màfia, a través d’una mescla d’història i de ficció Reflectí aquesta temàtica en novelles Le parrocchie di Regalpetra , 1956 A ciascuno il suo , 1966 Todo Modo , 1974 La scomparsa di Majorana , 1975 Candido , 1977 1912+1 , 1986 Il Cavaliere e la morte , 1988 etc, narracions Gli zii de Sicilia , 1958, assaigs Pirandello e la Sicilia , 1961 Il caso Moro , 1978 A futura memoria , 1989, obres teatrals L’onorevole , 1965 i el diari Nero su nero 1979 En 1975-77 fou regidor a l’Ajuntament de Palerm com a independent…
Leonardo Padura
Literatura
Nom amb el qual és conegut l'escriptor cubà Leonardo de la Caridad Padura Fuentes.
Estudià literatura llatinoamericana a la Universitat de l’Havana i començà a escriure articles en revistes i diaris el 1980 i, posteriorment, també reportatges, guions, documentals, etc Bé que publicà la seva primera novella el 1988 Fiebre de caballos , la fama li arribà amb les novelles policíaques protagonitzades per l’inspector Mario Conde, iniciades amb la tetralogia Cuatro estaciones Pasado perfecto , 1991 Vientos de cuaresma , 1994 Máscaras , 1997, premi Café Gijón, i Paisaje de otoño , 1998, premi Hammett, a les quals seguiren Adiós Hemingway 2001, La neblina del ayer 2005, premi…
Bartolomé Leonardo de Argensola

Bartolomé Leonardo d’Argensola
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor aragonès.
Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de correcció elegant…
Lupercio Leonardo de Argensola
Literatura
Escriptor aragonès.
Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas…
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
Francesc d’Aragó i de Borja
Història
Literatura
Noble i escriptor.
A la mort del seu germà Ferran 1592 es titulà duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça Francesc I 1592-98 El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa el segon, revertí, el 1598, a la corona com a conseqüència dels acords del seu germà Ferran amb el rei a canvi de la renúncia a les comandes ofertes pel rei obtingué el comtat de Luna 1608 Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años 1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe 1620 i mantingué una llarga…
saudosismo
Literatura
Moviment literari portuguès sorgit entorn de la societat Renascença Portuguesa, de Porto, fundada per Teixeira de Pascoaes, Leonardo Coimbra, Jaime Cortesão i Alvaro Pinto, el portaveu de la qual fou la revista A Águia (1910-32).
Exaltació de la saudade sentiment característic de nostàlgia i malenconia com el tret definidor de l’ànima portuguesa, el moviment representa alhora un ressorgiment de l’esperit nacionalista
literatura cubana
Literatura
Literatura llatinoamericana escrita en castellà pels cubans o per integrats a la societat cubana.
Amb el primer diari imprès El Papel Periódico , 1790, aparegué un moviment literari amb característiques pròpies, i diferents de les de la metròpoli, marcat essencialment per la vinculació a la terra i un cert independentisme Hi destacaren el crític Domingo Delmonte Aponte, el poeta José María Heredia —els poemes del qual indicaven la desclosa d’una literatura que deixava de banda els antecedents de l’època colonial—, el poeta Gabriel de la Concepción Valdés Plácido i José Jacinto Milanés, autor de drames històrics El 1834 fou constituïda l’Academia Cubana de Literatura Un interès especial…
novel·la negra
Literatura
Gènere literari sorgit als EUA a la darreria dels anys vint del segle XX.
Basada en l’estructura i la trama pròpies de la novella policíaca , incideix en els aspectes més tèrbols de la societat contemporània, com ara la corrupció, la violència i l’abús de poder Aquest interès pel context social i la identificació més o menys explícita entre els mètodes i els objectius dels representants de l’ordre establert i els dels delinqüents, diferencien aquest gènere de la novella policíaca tradicional N'és típic l’estil concís i senzill, el predomini del llenguatge colloquial i un realisme que ressalta els aspectes més truculents de l’acció Generalment la narració és…
humanisme
Erasme , retrat que féu el pintor Hans Holbein, el Jove (1497-1543), de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Història
Literatura
Mot que, en sentit propi, designa el fet històric del renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del s. XIV i s’imposà per tot Europa els dos següents, contemporàniament a una nova valoració de l’home i del seu paper en el món: el Renaixement.
L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…