Resultats de la cerca

Tingué correspondència amb el poeta castellà Ṭodros Abū-l-'Afiya Se'n conserven dues poesies religioses

Educat a diverses ciutats andalusines, el 1100 s’establí a Toledo, llavors ja sota domini cristià, on exercí la medicina Tornà a residir a Còrdova, i el 1140 emprengué viatge a Palestina És autor d’una vasta producció, tant en hebreu com en àrab En hebreu destaca l' Himne de la creació Qĕdušà , una part del qual s’inspira en la Corona reial d’Avicebró, entre nombroses poesies religioses i profanes, diverses de les primeres de les quals foren incorporades a la litúrgia sefardita Cal esmentar-lo també com el creador del gènere poeticoreligiós centrat en el tema del retorn a Sió, d’un clar…

Per l’estil sembla no ésser el mateix Iṣḥaq ben Zeraḥya ha-Leví, sinó, probablement, un net seu

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa

Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant el Sèfer ha-Ṣaba , el Sela'ha-Maḥloqet , contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor , punt de referència dels talmudistes posteriors Escriví també cartes en prosa ritmada i una trentena de poesies religioses

És autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals

Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’excomunió’,…

Fou nassí de la comunitat jueva de Toledo, on residí una gran part de la seva vida Escriví poesies, de tema religiós i de tema profà, en hebreu, i un comentari a dos tractats del Talmud Mantingué una controvèrsia epistolar amb els rabins de Lunèl, atacant les posicions de Maimònides, bé que sense gaire èxit

Militar de professió, residí a Amsterdam Seguidor de Góngora, escriví poesies i comèdies aplegades a La flor de Apolo 1664 i Coro de las musas 1672

Els poetes hispanohebraics calcaren la moaixakha àrab i en compongueren en hebreu Justament, les primeres kharjes mossàrabs foren descobertes l’any 1946 en moaixakhes hebrees de Yĕhudà ha Leví per JMMillàs i Vallicrosa Posteriorment han estat trobades per diversos tractadistes més de quaranta kharges mossàrabs en moaixakhes àrabs, cinc de les quals foren compostes per poetes naturals de les terres que actualment constitueixen el domini lingüístic català Un d’ells fou Abū ‘Īsà ibn Labbūn, senyor del castell de Morvedre, que fou cadi de València al servei del rei al-Qādir al s XI…