Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres A part edicions crítiques Ferrandis d’Herèdia, Gaspar Gil Polo, Moratín, Machado, etc, publicà Los límites del modernismo, El cancionero antequerano en collaboració amb Dámaso Alonso i Eduardo Escalante El hombre y la obra 1967

Els seus primers contes Veraneo y otros cuentos , 1955 tenen ressonàncies faulknerianes A Coronación 1958, la seva millor novella, presenta, amb una tècnica narrativa al servei del vigor i de la matisació “pictòrica” del llenguatge, un vast retaule de la societat de Santiago De temàtica similar és el recull de narracions El charlestón 1960 A partir de la novella El obsceno pájaro de la noche 1970 trenca amb les tècniques convencionals i es dedica a la narrativa experimental i innovadora Publicà posteriorment les novelles Este domingo 1966, El lugar sin límites 1966, Tres novelitas burguesas…

Féu estudis tècnics, que no acabà, a Porto, on visqué des del 1948 Fou un notori activista cultural i polític abans de la “Revolta dels Clavells” 1973 i es distingí, sobretot, pel seu treball a favor de la poesia Dirigí i creà diferents revistes literàries A Serpente 1951, Arvore 1952-54, Notícias do Bloqueio 1957-61 i Plano 1965-68 Dirigí la collecció de poesia “Os Olhos e a Memória” de l’editorial Limiar Publicà una vintena de llibres de poesia, entre els quals cal esmentar Um homem na neblina 1950, O vagabundo descepado 1959, Memória de setembro 1960, O fósforo na palha 1970, Os limites da…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat nombrosos articles…

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, guanyà la càtedra de llengua i literatura espanyola de la Universitat de València 1933 que canvià, després de la Guerra Civil, per la de filologia romànica de la Universitat de Madrid Conferenciant, lector i professor visitant de diverses universitats europees i nord-americanes, entre elles l’Autònoma de Barcelona 1933-34 L’any 1948 ingressà a l’Academia Española i, del 1968-1982 en fou president també fou membre, entre d’altres, de l’Academia de la Historia 1959 Com a filòleg, historiador i crític literari utilitzà alguns dels vells mètodes positivistes, es…