Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
lletra de batalla
Història
Literatura
Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra…
Francesc Ferrer
Literatura
Poeta, possiblement valencià, que visqué durant els regnats d’Alfons IV i Joan II; es relacionà amb els poetes Pere Torroella, al qual adreçà una lletra en prosa, i Pere Martines.
És autor de diverses poesies breus, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i d’un extens Conhort , d’intenció misògina, datable d’entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obres de tretze poetes contra les dones entre altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de Palaol, Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc Segurament es tracta de la mateixa persona que adreçà, el 1448, una lletra al governador del Regne de València Joan Roís de Corella que cal no confondre amb l’escriptor del mateix nom Més difícil és la seva identificació amb un altre Francesc Ferrer autor d’un…
Yosef ben Šešet ibn Latimí
Literatura
Poeta jueu.
Li és atribuïda una singular poesia litúrgica, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra àlef Fou escrita el 1308
Bernat Descoll
Literatura
Lloctinent de mestre racional (1361) i un dels principals col·laboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371.
El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385
Josep Pedrals i Urdániz

Josep Pedrals i Urdániz
@Silvia Poch
Literatura
Poeta, dramaturg, rapsode, músic i dinamitzador cultural.
Treballà uns anys de llibreter i, des de la segona meitat dels anys noranta, es dedica a la divulgació de la poesia en conferències, recitals i cursos en centres d’ensenyament dins i fora de Catalunya Imparteix cursos d’introducció a la poesia i de recitació i escenificació poètica a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès Del 2002 al 2015 coordinà l’associació HORINAL Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries, organitzant cicles de recitals poètics diversos, i collabora en diversos mitjans de comunicació Ha estrenat obres de teatre Estat major , Entremès , Ecs… ,…
acròstic
Literatura
Composició acròstica.
L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns
Ferenc Kölcsey
Història
Literatura
Política
Poeta hongarès, personalitat representativa de les lletres i de la política progressistes de l’Hongria del primer terç del s XIX.
El patetisme romàntic de la seva lírica patriòtica influí molt més enllà del seu temps El 1823 escriví la lletra de l’actual himne nacional d’Hongria, musicada per FErkel És autor de l’assaig Nemzeti hagyományok ‘Les tradicions nacionals’, 1826, on exposà els seus punts de vista sobre política literària Tractà de qüestions d’educació i de moral a Parainesis Kölcsey Kálmánhoz ‘Admonició a KKölcsey’, 1837, dirigit al seu nebot
Sergej Vladimirovič Mikhalkov
Literatura
Escriptor rus.
Conegut especialment per les seves poesies infantils, és autor també d’obres de teatre per a infants i adults Ja choču domoj , ‘Me'n vull anar a casa’, 1941 Il,ja Golovin , 1950, narracions, etc L’enaltiment del règim soviètic, així com els atacs i les sàtires contra els enemics del comunisme caracteritzen la seva obra És autor de la lletra de l’himne soviètic, conjuntament amb El’Registan 1944, el 1977 redactà una segona versió, i el 2000 una tercera ja per Rússia És el pare dels cineastes Nikita i Andrej Mikhalkov