Resultats de la cerca

La poesia catalana clàssica no admetia aquest tipus de contracció i respectava escrupolosament els diftongs i l’autonomia de les vocals en els altres aplecs vocàlics Però a partir del s XVI començaren vacillacions en aquest sentit i, gradualment, una forta i creixent tendència a la diftongació castellana i a l’ús de la llicència aplicada a d’altres agrupaments vocàlics per efecte de la mateixa influència, bé que sempre ha estat possible de trobar en la poesia i la cançó populars de les contrades menys influïdes pel castellà exemples de manteniment dels hiats catalans tradicionals…

És rarament usada en la poesia catalana, en què els diftongs són definits i poc nombrosos i la pronúncia separada és abundant

Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell 1928 i collaborà a La Ciutat i al Diari de Sabadell Publicà uns modèlics Elements d’història de Sabadell 1932, Conceptes i dites de Martí Rialp 1938, i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d’història ciutadana 1930

Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871

Estudià botànica i farmàcia a Barcelona i s’hi llicencià el 1829 i 1834 respectivament Publicà obres com Examen de los sistemas botánicos 1829, Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca 1859 i una Historia general de la isla de Menorca 1874-76, en dos volums També publicà l’obra teatral El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838

Es llicencià en dret a Barcelona 1933, i guanyà, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a França, on fou internat en un camp de concentració amb altres republicans Aviat marxà Mèxic, on residí uns vuit anys i es llicencià en lletres 1946 Treballà al diccionari enciclopèdic UTEHA i fou collaborador a la premsa mexicana, sobretot al diari Excelsior Durant un temps visqué en una comunitat indígena Fundà, amb amb Joan Sales, Raimon Galí i altres, les revistes en català Full Català i Quaderns de l’Exili , on reflectí el seu…

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974