Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
llicència poètica
Literatura
Infracció admesa de les lleis del llenguatge o de la mètrica en la redacció d’un poema.
sinèresi
Literatura
Llicència mètrica consistent en la pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals situades a l’interior d’un mot i que per llur natura no formen diftong.
La poesia catalana clàssica no admetia aquest tipus de contracció i respectava escrupolosament els diftongs i l’autonomia de les vocals en els altres aplecs vocàlics Però a partir del s XVI començaren vacillacions en aquest sentit i, gradualment, una forta i creixent tendència a la diftongació castellana i a l’ús de la llicència aplicada a d’altres agrupaments vocàlics per efecte de la mateixa influència, bé que sempre ha estat possible de trobar en la poesia i la cançó populars de les contrades menys influïdes pel castellà exemples de manteniment dels hiats catalans tradicionals…
diàstole
Literatura
Llicència poètica que consisteix a fer llarga una síl·laba breu.
sístole
Literatura
Llicència poètica que consisteix a usar com a breu una síl·laba llarga.
dièresi
Literatura
Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d’un diftong.
És rarament usada en la poesia catalana, en què els diftongs són definits i poc nombrosos i la pronúncia separada és abundant
Celestí Mas i Abat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871
Miquel Carreras i Costajussà
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell 1928 i collaborà a La Ciutat i al Diari de Sabadell Publicà uns modèlics Elements d’història de Sabadell 1932, Conceptes i dites de Martí Rialp 1938, i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d’història ciutadana 1930
Rafael Oleo i Quadrado
Botànica
Literatura
Botànic i escriptor.
Estudià botànica i farmàcia a Barcelona i s’hi llicencià el 1829 i 1834 respectivament Publicà obres com Examen de los sistemas botánicos 1829, Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca 1859 i una Historia general de la isla de Menorca 1874-76, en dos volums També publicà l’obra teatral El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838
Gonçal Vidal i Tur
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot, Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974
Artur Conte
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Es llicencià en lletres clàssiques Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals 1946, alcalde de Salses 1947-72 i diverses vegades diputat a corts Acostat al partit UDR, fou president i director general de l’ORTF 1972-73 És autor d’una extensa obra, entre la qual destaquen les novelles Les promenades de M Tripoire 1955 i La vigne sous le rempart 1957 i els assaigs La légende de Pablo Casals 1950 i Yalta ou le partage du monde 1964