Resultats de la cerca

Bisbe de Tui 1239-49 —i dit, per això, el Tudense—, combaté l’heretgia albigesa en De altera vita fideique controversiis adversus albigensium errores libri tres publicada el 1612 Escriví la Vita Sancti Isidori i el Chronicon mundi 1236, que constitueix un intent d’història general de la península Ibèrica fins el 1236 És una obra acrítica, però important per a l’estudi de l’èpica castellana

Organitzà el grup dels germans bohemis Escriví himnes 1505 i un catecisme 1522 Saludà amb fervor la reforma de Luter, però s’acostà a Zwingli i coincidí amb la doctrina catòlica en la qüestió dels sagraments, el sacerdoci i el celibat eclesiàstic

Aparegueren al segle XVII, i són freqüents al segle XVIII Nenias reales i Lágrimas amantes , editades el 1701 a Barcelona a la mort de Carles II, amb composicions en català, castellà i llatí Als segles XIX i XX abunden les dedicades a imatges marianes corones poètiques de la Mare de Déu de Lluc 1882, 1934, de Montserrat 1888, 1931, 1956, de Ripoll 1895 i dels Desemparats 1885, o dedicades a diversos sants, com la corona poètica de sant Vicent Ferrer 1955

Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel i Salvador Torres i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Tingué una gran activitat com a restaurador la casa Mas del pla del Rei 1887, l’església d’Alcúdia, el cambril del santuari de Lluc i la Caixa d’Estalvis del carrer del Sol, a Palma Féu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc Germanetes dels Pobres, a Palma, així com l’església neoromànica de Sant Magí, a Santa Caterina, de la qual havia fet un projecte amb elements modernistes, que no fou acceptat Féu algun edifici dins un…

Identificable amb algun dels membres del llinatge Escrivà de Romaní, pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valleriola a València el 1602, en les quals presentà tres poemes Autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics i publicats ocasionalment al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva, dues 1608, 1620, una per la mort de Francesc Jeroni Simó 1614 i una en la justa en honor de sant Lluc 1623

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat  Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i literatura…

Llicenciat en filologia 1991 Dirigí, amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plasticopoètica que es desenvolupà al final dels anys vuitanta i principi dels noranta a Llucmajor És autor, entre d’altres, dels llibres de poesia Carnaval 1990, premi Ciutat de Palma -Joan Alcover de poesia 1989, Crònica del desfici 1992, premi Ciutat d’Olot 1991, Versllum 2000, El convers 2004, premi Miquel de Palol 2003, de caràcter innovador, que trenca el llenguatge a la recerca de nous sentits, Anvers 2006 i L’Espiga del buit 2010, premi Maria…

Vida i obra Fill de pares mallorquins, la seva vida professional i literària ha estat sempre vinculada a Mallorca i, secundàriament, a Barcelona, on es llicencià en biologia 1969 i en ciències de la informació 1977 Responsable de la secció de ciències biològiques de la Gran enciclopèdia catalana 1972-80, director d’"Ucronia" d’Iniciativas Editoriales 1977-80, collecció literària vinculada a la revista alternativa El Viejo Topo , i també cap del Servei de Comunicació, Recepció i Enllaç de la Universitat de les Illes Balears 1984-1996 Membre de diversos moviments de renovació dels anys setanta…

Des del 1993 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears UIB i des del 1999 ocupa el càrrec de director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Especialista en teatre i en poesia contemporània, ha participat en nombroses edicions — Vigilant despertador , de Miquel Fernando de la Cárcel 1988, o Poemes inicials , de Marià Aguiló 1990— i edicions crítiques — Obra poètica , de Tomàs Aguiló i Forteza 1993, o Poesies , de Josep Togores i Sanglada 1995— Ha collaborat amb Joana M Matas i Antoni Mut en l’edició facsímil, transcripció i comentaris del…

Des del 1945 compaginà la feina com a apotecari a Santanyí amb la dedicació a la literatura Nomenat aquests anys cronista oficial del seu poble, exercí un mestratge reconegut, per bé que informal, sobre els escriptors mallorquins de la Generació dels 50, especialment dels seus conterranis Blai Bonet , Antònia Vicens  i Antoni Vidal i Ferrando Fou un capdavanter de l’ensenyament del català a Mallorca durant el franquisme i organitzà a casa seva trobades d’escriptors mallorquins i dels Països Catalans Escriví la novella Memòries d’una estàtua 1953 i el recull de contes La vida en rosa 1958,…