Resultats de la cerca

En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic…

L’ús d’aquest darrer fou freqüent en els tràgics Eurípides i en els còmics

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…

D’origen cretenc, el seu metre característic fou el crètic

Exiliat per motius polítics, compongué epodes i iambes amb metre coriàmbic, coneguts només fragmentàriament famosos per llur erotisme i per llur realisme espontani, influïren els poetes hellenístics i els poetae novi llatins

Autor d’uns Mimiambs, que es destaquen pel refús del dialecte dòric, tradicional en el mim, i per l’ús del metre coliàmbic, pel to popularista del llenguatge i per la seva intencionalitat satírica

És autor d’una cassida, coneguda per Nūniyya , on canta la pèrdua de les ciutats andaluses conquerides per Jaume I de Catalunya-Aragó i per Ferran III de Castella-Lleó Fou traduïda per Valera imitant el metre de les cobles de Jorge Manrique Més tard hom hi afegí d’altres versos que ploren les pèrdues d’altres ciutats

L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de quatre rimes…