Resultats de la cerca

Hom en troba mostres als llibres de l’Antic Testament, però els més interessants de l’antiguitat són els epitalamis grecs, sobretot els de Safo, Teòcrit i Anacreont A la literatura llatina, els més notables són els de Catul L’epitalami llatí té una variant popular, no exempta de poesia però inferior qualitativament a la variant culta del gènere n'escriviren també Estaci i diversos poetes cristians A l’època del Renaixement el conreu de l’epitalami adquirí un nou impuls, que continuà posteriorment n'escriviren Ronsard, Tasso, Gil Vicente, Spenser, Donne, Martínez de la Rosa i Apollinaire,…

Els més emprats són l’anapèstic catalèctic, el iàmbic acatalèctic i catalèctic i, sobretot, el trocaic catalèctic

En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic seria representat per ̆— ̆— En el sentit…

Ha estat considerat el modernitzador de la novella De la seva producció cal destacar Egunero hasten delako ‘Perquè comença cada dia’, 1969, 100 metro ‘100 metres’, 1976, on descriu de manera molt hàbil la tensió que angoixa el protagonista, un activista de la resistència basca, en aquests 100 metres que recorre abans de caure mort i Ene Jesus ‘Jesús meu’, 1979, obra que hom pot considerar, dins la novellística basca, com el paradigma del que ha estat anomenat l’aventura de la narració enfront de la narració de l’aventura Membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca

Les seves obres, escrites en metres dactílics, de les quals solament resta una elegia sencera i algun fragment, són incitacions al valor militar

Hom coneix només l' octàmetre iàmbic catalèctic , vers de la mètrica grega antiga, constituït per vuit metres iàmbics, el darrer dels quals manca de la síllaba llarga

El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta sotmès a una sèrie de…

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa