Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
prosificació
Literatura
Acció de posar en prosa un text anteriorment escrit en vers.
Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius referents a episodis…
Josep Maria Capdevila i Balanzó
Filosofia
Literatura
Escriptor.
Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del seminari de filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Dirigí la revista “La Paraula Cristiana”, iniciada per Carles Cardó 1925 El 1929 fundà el diari catòlic “El Matí” i en fou director fins el 1934, any en què fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d’Art de Tarragona Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán Colòmbia, i després al Liceo Benalcázar de Cali Visqué, des del…
vers alexandrí
Literatura
Vers polirítmic format per dos hemistiquis que, segons les lleis de la mètrica catalana, francesa i anglesa, és de 12 síl·labes, mentre que segons les de la castellana i la italiana resulta de 14.
Per exemple En llemosí sonà/lo meu primer vagit Bonaventura Carles Aribau Apareix per primera vegada en la cançó de gesta francesa Le Pèlerinage de Charlemagne segle XII, bé que, segons sembla, prengué el nom del Roman d’Alexandre segle XII Després de conèixer un període d’esplendor, en el qual participaren pràcticament totes les literatures romàniques a la catalana fou usat entre d’altres, per Cerverí de Girona, Ramon Llull i Ramon Muntaner, entrà en declivi amb els darrers poetes medievals Ressuscitat al segle XVI Ronsard, etc, esdevingué, més tard, el metre francès clàssic per…
Care Santos
![](/sites/default/files/media/FOTO2/care_santos.jpg)
Care Santos
© Generalitat de Catalunya / Oficina del President
Literatura
Nom amb el qual és coneguda l’escriptora Macarena Santos i Torres.
Estudià dret, però aviat es dedicà al periodisme cultural, que exercí en diaris i revistes ABC , El Mundo , Quimera , Historia y Vida , etc i a la literatura Moltes de les seves obres tenen versió en català i en castellà S’inicià en la narració juvenil, gènere en el qual ha aconseguit una notable projecció amb, entre altres llibres, Trigal con cuervos 1999, premi Ateneo Joven de Sevilla, Hot Dogs 2001, premi Gran Angular 2000, La llunacom 2003, premi Edebé, Ara o mai 2003, Okupada 2005, Un camí dins la boira 2006, premi Ramon Muntaner, L’anell de la Irina 2006, El circuit de…
Vicent Simbor i Roig
Literatura
Historiador de la literatura.
És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana 1980, i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa del període tenen un lloc de referència Carles…
,
Antoni de Bofarull i Brocà
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104424.jpg)
Antoni de Bofarull i de Brocà
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Historiador, poeta, novel·lista i dramaturg romàntic, germà d’Andreu.
Dirigí el periòdic satíric El Hongo 1841, féu crítica teatral en El Sol , i publicà articles sobre Catalunya i la Corona d’Aragó en Diario de Barcelona Amb el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada i amb llenguatge gairebé sempre arcaïtzant, publicà diverses poesies plenes d’erudició històrica Escriví també alguns drames històrics, com RogerdeFlor 1845 Decidit animador del moviment anomenat Renaixença , des del Diario de Barcelona demanà 1854 la restauració dels Jocs Florals, dels quals el 1859 fou…
Carles Rahola i Llorens
![](/sites/default/files/media/FOTO/Carles_Rahola.jpg)
Carles Rahola i Llorens
Historiografia
Literatura
Comunicació
Literat, publicista i historiador.
Installat de petit a Girona i de formació autodidàctica, el 1900 inicià la seva collaboració a la publicació republicana El Autonomista , dirigida pel seu germà Darius Després collaborà a moltes altres revistes i diaris catalans A l’entorn d’un grup de joves intellectuals Xavier Monsalvatge, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol i altres s’inicià en el món literari Publicà primer Pequeños ensayos 1905, aplec d’assaigs filosoficoliteraris, i el 1910 El llibre de l’August d’Alzina , assaig de biografia moral de l’autor i obra indispensable per al seu coneixement En el camp biogràfic cal destacar,…
Francesc Puigpelat i Valls
Literatura
Escriptor i periodista.
Llicenciat en filosofia, es dedicà al periodisme, com a redactor dels diaris El País i La Vanguardia i collaborador d’ El Periódico i l’ Avui , entre molts altres mitjans Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Ramon Llull, ha estat també formador en oratòria Inicià la seva trajectòria narrativa amb els contes Abracadabra 1990, premi Ciutat d’Ascó i El moment d’abans 1990, premi Ciutat de Mollerussa 1989, gènere que continuà a L’obaga de la nit 1993, El país del fum i altres narracions 1995, La caça i l’amor 1995, premi Valldaura i L’harmonia secreta 1999 Com…
,
Gabriel Sansano i Belso
![](/sites/default/files/media/FOTO2/biel_sansano.jpg)
Gabriel Sansano i Belso
Literatura
Historiador i crític de la literatura i les arts escèniques.
Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan…
,
Francesc de Montcada i de Montcada
![](/sites/default/files/media/FOTO/A009737.jpg)
Francesc Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya Francesc II de Montcada , comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc, i mestre racional de Catalunya Fill i hereu de GastóII de Montcada i de Gralla Inicià la carrera militar a les galeres del marquès de Santa Cruz Residí amb el seu pare a la cort, on es formà culturalment Sota la protecció d’Olivares, el 1622 fou enviat als Països Baixos en missió protocolària, i des d’allà al Principat, en missió especial —reeixida— per calmar els ànims dels catalans que no acceptaven el bisbe Joan Sentís com…