Resultats de la cerca

Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Una lletra de Francesc Xavier contant la seva activitat a l’Índia el mogué a entrar a la Companyia de Jesús 1545, després d’haver visitat Roma, hoste del seu amic Jaume del Pozzo, i d’haver practicat els exercicis amb Jeroni Domènec Com a primer rector del collegi-universitat de Messina 1548-52, hi organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Promulgà i comentà les constitucions del novell orde a Sicília, a Portugal i a Espanya…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…

Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en una petita part en el Diario Constitucional 1822 i el Diario Balear 1826 Deixà inèdits, entre altres treballs, un interessant Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca dels anys 1749 al 1828, un Tractat d’aritmètica i geometria pràctica i Poesies satíriques

Es doctorà a Madrid en dret i en filosofia i lletres El 1933 ingressà a la carrera diplomàtica, i ocupà diversos càrrecs a Madrid, a Berna, a Londres i a Bonn El 1964 exercí com a cònsol general a Puerto Rico posteriorment fou nomenat ministre conseller de l’ambaixada a Nova Delhi i, finalment, fou ambaixador a Turquia Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lullistica És autor de diverses obres poètiques, entre les quals 14 Sonets i una cançó 1973 Fou molt important el seu treball de traducció al català d’obres d’autors alemanys i russos, com Rilke,…

La seva obra, de caire realista, s’inicià amb Nosotros los Rivero 1953, premi Nadal i continuà, entre d’altres, amb Funcionario público 1956, Diario de una maestra 1961, El señor García 1966, Farsa de verano 1973, Atrapados en la ratonera 1980, El fabuloso mundo de Juan sin Tierra 1981 i El Urogallo 1982

Guardonat en diferents certàmens poètics, publicà els reculls de poesia Tot fent camí 1978, Entre el caliu i la flama 1989, Sala de miralls 2000, Tríada 2001, El Nadal i les nadales 2002 i Credere in Deum 2005 També és autor dels assaigs Viatge per la memòria 1994 i Segon viatge per la memòria 1997 i del Diccionari Pràctic i Complementari de la Llengua Catalana 2002

D’origen jueu, segons la tradició, fou diaca a Beirut i després a Constantinoble Les seves composicions poètiques, del gènere del kontàkion , constitueixen una peça cabdal de la literatura patrística i bizantina Basades, aquestes composicions, en temes bíblics i litúrgics per a principals festivitats de l’any, se n'ha fet famós el kontàkion de Nadal i algunes han passat a la litúrgia bizantina Potser és seu també el cèlebre himne anònim Acatist  La seva festa se celebra l'1 d’octubre

Organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell, publicà aplecs de nadales i música religiosa, i poesies seves a Balades i cançons 1931, Horitzons i rutes 1936, Rosa mística 1942, primer llibre publicat legalment en català després del 1939, Poemes de Nadal 1946, Fulles d’heura 1948, Geòrgiques eucarístiques 1952, etc, reunits en De primavera a reravera 1975, i els reculls de prosa Pas i repàs 1981 i El nostre pa de cada festa 1985

Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd  La seva festa se celebra l’11 de març

Féu feines de periodisme cultural, fou professor de ciències polítiques a la Universidad Complutense de Madrid, investigador del British Museum de Londres i actualment dirigeix l’Escuela de Letras de Madrid Es donà a conèixer amb La media distancia 1984, llibre al qual seguiren El final del cielo 1990, Falso movimiento 1992, Punto de fuga 1992, Ciegas esperanzas 2000, premio Nadal Nunca seré como te quiero 1995, Cristales 2002 i Un amor pequeño 2004, entre d’altres Pel conjunt de la seva novellística, se'l considera un dels escriptors amb més projecció de les darreres dècades