Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sławomir Mrożek

Sławomir Mrożek
Literatura
Teatre
Dramaturg i narrador polonès.
Estudià art i arquitectura a Cracòvia, i s’inicià professionalment amb collaboracions en diaris i revistes, i també com a caricaturista L’any 1959 estrenà la seva primera obra teatral, Policja ‘La policia’, que el revelà, tant al seu país com a fora, com un dels dramaturgs polonesos més destacats de la postguerra Les seves obres s’inscriuen en el teatre de l’absurd Els trets humorístics i les situacions inversemblants que hi predominen han estat interpretats com una paràbola satírica dels règims totalitaris Progressivament distanciat, i censurat per les autoritats del seu país, el 1968 emigrà…
Josèp-Rosalinde Rancher
Literatura
Escriptor occità.
Funcionari francès sota l’Imperi, continuà la seva activitat durant l’administració savoiana Amb la Nemaïda o siá lou trionf dai Sacrestan 1823, renovà el teatre burlesc occità amb una truculència que escandalitzà els seus contemporanis Contràriament, Lou fablié niçard 1823 palesa un cert caràcter moralitzador
Mark Aldanov
Literatura
Pseudònim de Mark Aleksandrovič Landau, novel·lista ucraïnès en llengua russa.
Emigrà l’any 1919, i visqué a París i als EUA Escriví novelles històriques, influïdes sobretot per Tolstoj, on atacà amb acritud el sistema polític soviètic destaca la tetralogia Myslitel ‘El pensador’ sobre la Revolució Francesa i el primer imperi Sv'ataja Jelena, malen'kij ostrov’ ‘Santa Elena, petita illa’, 1921, Dev'atoje Termidora ‘El nou de Termidor’, 1923, Cortov most ‘El pont del diable’, 1925 i Zagovor ‘El complot’, 1927 Ha escrit també diverses biografies novellades com Des’ataja simfonija ‘La desena simfonia’, 1931, sobre Beethoven, Mogila vojny ‘La tomba de la guerra’, sobre Byron…
Adolf d’Espié
Història
Literatura
Política
Polític i novel·lista (prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire
).
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló Era republicà socialista Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante , novella d’anticipació, i À l’ombre de lord Byron , evocació novellada del poeta
Pèire Devoluy

Peire Devoluy
© Fototeca.cat
Literatura
Nom amb el qual és conegut Pau Gros-Long, escriptor occità.
De família protestant, fou oficial de l’exèrcit francès Rebé la formació poètica a París, en contacte amb el simbolisme Historiador i novellista, fou el capolièr dels joves 1902-09, però els seus esforços per modernitzar el felibritge fracassaren
Garcilaso de la Vega
Literatura
Poeta castellà.
Descendent de dos illustres poetes, Fernán Pérez de Guzmán i el marquès de Santillana, formà part de la cort de l’emperador Carles des del 1520 Fou casat amb Elena de Zúñiga 1525 Participà en diverses accions militars i polítiques —batalla d’Olias Castella, 1521 expedició a Rodes, 1522 Viena, 1531 Tunis, 1535— Fou ferit mortalment en l’assalt a la fortalesa de Lo Muèi Frejús El seu desterrament i estada a Nàpols 1532-35 fou fonamental per a la seva formació intellectual, com també l’amor per Isabel Freyre ho fou per a la seva obra poètica Aquesta, breu, fou publicada pel seu amic Joan Boscà…
Noël Bailbé
Literatura
Medicina
Metge i llicenciat en lletres.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989 Les portes des églises romanes du Roussillon ,…
Francesc de Dou i de Siscar
Literatura
Escriptor, fill del regidor de Barcelona Gaietà de Dou i de Taiadella.
Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo…