Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
rapsode
Literatura
En l’antiguitat grega, recitador de poesia èpica.
Homer, però, empra el nom d'aede per a designar el recitador, i solament a partir del s V aC apareix el terme rapsode , entès modernament com a recitador de poemes d’altri, en oposició a aede
Einar Benediktsson
Literatura
Poeta islandès.
Publicà el recull de poesia patriòtica Sögur og Kvaeði ‘Narracions i poemes’, 1897 Evolucionà cap a una visió més filosòfica i mística en oposició al realisme Hafblik ‘Llum de la mar’, 1906, Hrannir ‘Ones’, 1913, Hvammar ‘La vall’, 1930, etc
‘Allāl al-Fāsī
Història
Literatura
Política
Polític i poeta marroquí.
El 1934 fundà un partit nacionalista, que aviat constituí l’independentista Istiqlāl Deportat al Gabon 1937-46 i al Caire, després de la independència participà en la vida política del país com a cap de l’Istiqlāl des del 1963 restà a l’oposició
Alphonse Roque-Ferrier
Literatura
Escriptor occità.
Participà en la creació de la Revue des langues romanes 1870 Majoral del felibritge , organitzà 1878 les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans Creà el felibritge llatí 1892 i féu del “Iòu de Pascas” el portaveu de l’oposició al felibritge oficial
Comunicació Literària
Literatura
Societat literària de Barcelona que subsistí durant nou o deu anys a la fi del sXVIII, formada per personatges poc coneguts, com el prevere Simó Pla, els doctors Miquel Pla i Josep Puiggarí, Josep Barberí, Joan Ignasi Savall, l’impressor Francesc Surià i Burgada, el farmacèutic Josep Antoni Savall i Valldejuli i el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català
, composta no més tard del maig de 1796.
L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta
Alfredo Zayas
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor cubà.
Durant la intervenció nord-americana fou president del Partido Liberal, i més tard vicepresident de la república 1909-13 Fundador del Partido Popular, arribà a la presidència el 1921 Durant la dictadura de Machado formà part de l’oposició Escriví, entre altres treballs, Cuba autonómica 1889 i Lexicografía antillana 1914
Aleksandr Valentinovič Amfiteatrov
Literatura
Novel·lista rus.
De jove viatjà molt i collaborà a diverses revistes Emigrat a París, dirigí una revista d’oposició sense línia política determinada L’essencial, però, de la seva extensa obra és constituït per novelles sobre la intelligencija russa del final del s XIX i sobre problemes com el de la prostitució Marja Susjevna 1904, Vos’mides’atniki ‘Els dels anys vuitantes’ 1907-08, etc
Mikhail Afanasjevič Bulgakov
Literatura
Escriptor rus.
Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novella Belaja Gvardija ‘La guàrdia blanca’ 1925 La seva millor obra, però, és Master i Margarita ‘Mestre i Margarida’, 1928-40, que fou publicada pòstumament 1967 Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat Poslednije dni Puškin ‘Els últims dies Puškin', 1940