Resultats de la cerca

Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934

El 1937 s’incorporà a l'empresa de concentrats de brou origen del grup Agrolimen, creada per Lluís Carulla , amb qui es casà el 1940 Amb el seu marit esdevingué una destacada mecenes de la cultura i la llengua catalanes durant el franquisme entre d'altres, fundaren  Òmnium Cultural  1961 El 1973 creà la Fundació Lluís Carulla, dedicada a preservar i promoure la identitat, la cultura i la llengua catalanes i la cohesió social, entitat que, després de la mort del seu marit 1990, presidí fins el 2006 i de la qual esdevingué presidenta d’honor Estigué també estretament vinculada a la represa de l…

Amic i protegit de Lope de Vega, fou notari apostòlic de la inquisició Publicà poesies en defensa de la llengua tradicional El Orfeo en lengua castellana i, entre altres obres, el drama Los amantes de Teruel

De família noble, ingressà a l’orde de Calatrava i residí a la cort Home pledejaire i aventurer, fou enemic de Quevedo i de Góngora, però mantingué amistat amb Cervantes, el retrat del qual hom suposa que pintà En les seves obres literàries atacà el culteranisme Discurso poético i traduí poemes de Lucà Farsàlia i del Tasso Aminta També excellí amb el recull propi Orfeo 1624

Ha estat professor de diferents universitats estrangeres i és catedràtic de teoria de la literatura Poeta d’obra àmplia, de la seva extensa bibliografia destaquen En el umbral del hombre 1964, Víspera de la destrucción 1970, El cuerpo fragmentario 1978, Tabula rasa 1985, La mirada extrangera 1985, El sueño del origen y la muerte 1988, Orfeo filmando en el campo de batalla 1994 i Profundidad de campo 2000 De la seva obra com a assagista i estudiós de la literatura, es poden assenyalar El espacio y las máscaras 1975, Novela picaresca y práctica de la transgresión 1975 i Elementos…

Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És fill seu el doctor en…

Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida de Beethoven…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres d’ampli ressò popular, com  De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca  1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, entre d'altres Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 i  Cercant una estrella  1997 El seu germà, Josep M González…

Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa  1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…

Es doctorà en dret civil, canònic i administratiu l’any 1879 Fundà L’Arc de Sant Martí , setmanari catalanista de Sant Martí de Provençals 1884-91, del qual fou redactor, i collaborà a Diari Català , La Renaixença , La Veu de Catalunya , El Pensament Català  i La España Regional , publicacions des de les quals es convertí en un dels primers teòrics del catalanisme polític, encara des de plantejaments vuitcentistes Alguns d’aquests textos foren recopilats molt més tard a Articles catalanistes 1888-1891 1982 Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, de la Lliga de Catalunya i de la Unió…