Resultats de la cerca

Metge i diplomàtic La seva obra és remarcable pel poder evocatiu dels personatges, les descripcions paisatgístiques i sobretot perquè incorpora el llenguatge popular del sertão Sagarana 1946, Corpo de baile 1956, Grande Sertão Veredas 1956, etc

Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las cerezas del…