Resultats de la cerca

Ensenyà filosofia i lògica a les universitats de Iaşi i Bucarest El 1865 fundà a Iaşi la societat literària Junimea ‘Jovent’ i la revista “Convorbiri Literare” ‘Converses literàries’ Fou diputat i primer ministre La seva obra Discursuri parlamentare ‘Discursos parlamentaris’, 1897-1915 el mostra com un gran orador polític

Resideix a Barcelona des del 1965 La seva obra lírica és recollida en els volums Borralleira pra sementar unha verba 1974, Non teño outra cantiga 1975, Do Faro ao Miño 1978 i Aquarium 1982 Ha estudiat la premsa gallega en l’exili Nova Galiza Revista dos escritores galegos antifeixistas, Barcelona, 1937-38 i ha recopilat en un volum els discursos dels parlamentaris galleguistes durant la República Ha publicat els assaigs polítics Castelao e Catalunya 1979 bilingüe, en gallec i català, i Nacionalidades colonizadas de Europa Occidental 1980, a més de Simboloxía do Románico de Pantón…

Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868 A les corts…

Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc Layret, promogué la creació…

A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…