Resultats de la cerca

La seva adhesió al grup de Viena denominat Vukkaradžić el mogué a participar com un dels capdavanters en el moviment nacionalista Després de la revolució del 1848 viatjà desterrat per Europa i, de retorn, publicà algunes de les seves millors obres, la narració llarga Bunjevka 1851 i la novella Dva Idola ‘Dos ídols’, 1852

Després de participar al concili de Florència, ensenyà grec a Ferrara i filosofia a Roma estigué a la cort de Nàpols i obtingué, per mitjà de Bessarió, la comenda de l’abadia de Sant Giovanni a Piro És autor de la primera gramàtica grega a Occident Traduí al llatí obres d’Aristòtil, així com d’altres autors grecs

Fou un dels fundadors i responsables del setmanari liberal “The New Republic” 1914 Influí amb els seus articles el president TWoodrow Wilson, el qual l’envià a participar en les negociacions del tractat de Versalles 1919 Del 1931 al 1967 escriví la seva famosa columna al “New York Herald Tribune”, que arribà a aparèixer en més de 250 diaris dels EUA i en uns 25 d’altres països Partidari de la solidaritat occidental, entre altres obres escriví A Preface to Politics 1913, Public Opinion 1922 —sobre el caire negatiu dels mitjans de comunicació—, The Phantom Public 1925, The Good…

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes…

Cursà estudis inacabats de dret i filologia, i treballà en ocupacions múltiples Portà una vida bohèmia, amb constants canvis de feina i de residència, i el 1968 fou expulsat de la radiotelevisió pública, on treballava, per participar en l'edició d'un llibre del marques de Sade, censurat per la dictadura La seva poesia, acusadament existencial, empra l’automatisme surrealista O amor em visita 1958, A colher na boca 1961,  Poemacto 1961,  A máquina lírica 1961, Retrato em movimento 1967,  Electronicolírica 1964, Oficio cantante 1967, O bebedor noturno 19681963 , Vocação animal 1971…

Fill d’un mestre d’escola, de jove es traslladà a Jakarta, on treballà com a impressor i, al mateix temps, s’uní al moviment per la independència Començà a escriure en 1947-49, mentre estigué empresonat per les autoritats colonials neerlandeses per participar en la revolta del 1945 Un cop proclamada la independència d’Indonèsia 1949, es professionalitzà com a escriptor i va iniciar una sèrie de novelles i narracions que constitueixen una crònica de la història contemporània del seu país Fou empresonat de nou el 1960, arran de les crítiques contra Sukarno, i, el 1965, arran del…

Malgrat participar intensament en la vida universitària de Princeton, deixà els estudis inacabats Decidit a convertir-se en escriptor, després de cinc anys en què els editors li retornaven els originals, el 1898 publicà la primera novella, The Gentleman from Indiana , un melodrama hàbilment construït amb el qual aconseguí ressò Seguiren, amb un reconeixement similar, les novelles històriques Monsieur Beaucaire 1900 i The Two Vanrevels 1902 Aconseguí anomenada amb les seves descripcions realistes de l’Oest Mitjà nord-americà Midwest, entre satíriques i nostàlgiques Els anys 1902-…

Vinculada de molt jove a l’independentisme, participà en la fundació del grup Maulets El 1988 fou detinguda i empresonada en ser-li aplicada la llei antiterrorista, acusada de participar en un atemptat frustrat de Terra Lliure  a una caserna de l’exèrcit Després d’un llarg periple judicial i assistida per una intensa campanya de solidaritat, fou alliberada l’any 1992, absolta per falta de proves Posteriorment exercí ocupacions diverses El 1999 anà a viure a València i s’incorporà com a redactora de la revista El Temps Continuà també l’activisme polític centrat en la consecució…

Professor de literatura a l’Argentina, el 1951 es traslladà a París on fou traductor de la UNESCO i el 1981 obtingué la nacionalitat francesa La seva obra es caracteritza per la recerca constant d’un llenguatge propi, amb un humor subtil i destructiu Reflecteix la problemàtica de l’home americà alhora que l’extrapola a un pla universal Fou influït per JL Borges, H Quiroga, J Cocteau i A Jarry, entre d’altres autors de la literatura fantàstica, amb els quals comparteix l’ús de l’humor com a eina d’investigació En poesia escriví Presencia 1948, Los reyes 1948, poema dramàtic, i Pameo y Meopas…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización  de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…