Resultats de la cerca

Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit El joglar de gestes , a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple El joglar de lírica , a càrrec del qual anava la…

El metre preferit era l’octosíllab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíllab com a límit Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte , etc, tampoc prou definits Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i XV, es…

És el més important dels poetae novi o neoterici , que intentaven d’assimilar al llatí la poesia dels alexadrins N'han estat conservats 116 poemes peces curtes líriques, eròtiques, satíriques, simples jocs, poemes llargs entre aquest dos epitalamis i l’epilli sobre Les noces de Tetis i Peleu , en 408 hexàmetres i peces en dístics elegíacs epigrames i alguna elegia El seu infortunat amor amb Lèsbia nom amb què anomenà Clòdia, germana del tribú Publi Clodi ha fet de Catul un dels més grans poetes eròtics de la literatura mundial A desgrat del seu alexandrinisme, és el…

Autor d’un centenar de petits poemes eròtics on planteja les diverses situacions de la relació amorosa, que han esdevingut peces clàssiques

Conreà el gènere festiu Adquirí popularitat amb Vida de San Benito de Palermo ~1746 Escriví per al teatre peces breus i la comèdia Llámenla como quisieren ~1746

Publicà obres en vers i en prosa Brancas d’euse , 1929 Sota el pseudònim de l' Escotaire , escriví nombroses peces de teatre en una llengua autènticament popular

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…

La seva obra més coneguda és la biografia novellada Harsha-charita Escriví també la llarga novella Kādambarī , que deixà incompleta, un poema dedicat a la deessa Chaṇdī, i algunes peces de teatre imitant Kālidāsa

Amb Yeats i George Moore, fundà el 1899 l’Irish Literary Theatre, i després Abbey Theatre 1904 Publicà estudis folklòrics i peces dramàtiques Seven Short Plays 1909, The Image 1910 Escriví, a més, Our Irish Theatre 1914

Escriví peces de teatre i publicà diversos reculls de poemes, el més reeixit dels quals és De Rampalm a Guilhanèu 1928 Postromàntic, inspirat i popular, pot ésser situat en pla d’igualtat amb poetes com Besson i Perbòsc