Resultats de la cerca

Establert amb la família a l’Àfrica del sud —el seu padrastre era cònsol a Durban—, estudià a la Universitat de Cape Town 1903-04 Dominà l’anglès tan bé com el portuguès i, en anglès, li foren publicats 35 Sonnets 1913, Antinous 1918, Inscriptions 1921 i Epithalamium 1921, aplegats després a Poemas Ingleses , amb traducció portuguesa de J de Sena El seu bilingüisme pot ésser una de les claus de la seva personalitat disgregada Tornà a Lisboa 1905, on llegí Schopenhauer i Nietzsche, els postsimbolistes i els portuguesos Antero de Quental i Cesário Verde Des del 1908 visqué obscurament, amb una…

Llicenciat en dret 1951, durant la seva etapa d’estudiant fundà un grup de teatre, que representà les seves primeres obres teatrals Fins el 1956 compaginà l’exercici de l'advocacia amb la dramatúrgia, i es revelà com un dels renovadors del teatre brasiler amb l'obra Auto da Compadecida 1955 i també com el principal creador del teatre popular-expressionista brasiler Altres títols destacables de la seva producció, marcada pel catolicisme, la tradició religiosa popular,  la temàtica social i la literatura fulletonesca, són O Casamento Suspeitoso  1957, O Santo e a Porca 1957, O Homem da Vaca e o…

Advocat Professor de literatura a Puerto Rico en 1967-77, any que s’installà a Barcelona Des del 1989 professà a la Universitat de Seattle i el 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra La seva poesia és classificada dins el realisme màgic És autor, entre altres, dels reculls En medio del camino 1949-70 1971, El bosque transparente 1983, El ave en su aire 1985, Ocupación del fuego 1990 i Vuelos 1990 Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà els assaigs Las cenizas de la flor 1987 i La vida plural de Fernando Pessoa…

Conreà la novella psicològica amb Elói ou Romance numa cabeça 1932, Uma história de província 1934, Pântano 1940, A unha quebrada 1941, O marido fiel 1942 i Internato 1946 La seva bibliografia com a crític i assagista és molt extensa, amb una trentena d’obres, entre les quals es troba una gran biografia de Fernando Pessoa, de qui fou amic i el primer estudiós

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Llicenciat 1990 en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears i professor de literatura portuguesa a la mateixa universitat Ha publicat els poemaris Difícil naufragi 1997, Apocatàstasi 2001 i Vulgata 2004 Ha traduït del portuguès, entre d’altres, Castro 1990, d’António Ferreira, Fra Luís de Sousa 1997, premi Josep M de Sagarra de traducció teatral, d’Almeida Garrett i Llibre del desassossec 2002, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2003, de Fernando Pessoa −juntament amb Nicolau Dols−, i del llatí, els Himnes d’Hildegarda de Bingen Ha estat editor de la poesia…

Sorgit en un període de múltiples tendències, la seva poesia cultiva sobretot una certa mitologia de la incapacitat de la paraula en la captació del fenomen poètic Les seves obres principals són O grito claro 1958, Sobre o rostro da terra 1961, As marcas no deserto 1978,  O incêndio dos aspectos 1980, premi del PEN Club de Portugal, Volante verde 1986, Acordes 1989, As armas imprecisas 1992, Lâmpadas com alguns insectos 1993 i Figuras solares 1996 El 1974 començà la publicació de la seva obra completa Com a assagista és autor de dos llibres importants Poesia, liberdade livre 1962 i A poesia e…

Integrat en el realisme social, es mantingué sempre allunyat de qualsevol simplicitat pamfletària Publicà el seu primer recull de contes el 1949 Os caminheiros e otros countos Escriví les novelles O Hóspede de Job 1963, O delfim 1968, Balada da Praia dos Cães 1982, Premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors i Alexandra Alpha 1989 Autor també d’assaigs Cartilha do Marialva , 1960, sobre el llibertí com a figura típica del s XVIII portuguès, i E agora, José , 1977, entorn de la nova situació política a Portugal i teatre O render dos Heróis , 1960, basada en la revolta dels camperols de…

Cursà estudis inacabats de dret i filologia, i treballà en ocupacions múltiples Portà una vida bohèmia, amb constants canvis de feina i de residència, i el 1968 fou expulsat de la radiotelevisió pública, on treballava, per participar en l'edició d'un llibre del marques de Sade, censurat per la dictadura La seva poesia, acusadament existencial, empra l’automatisme surrealista O amor em visita 1958, A colher na boca 1961,  Poemacto 1961,  A máquina lírica 1961, Retrato em movimento 1967,  Electronicolírica 1964, Oficio cantante 1967, O bebedor noturno 19681963 , Vocação animal 1971,  Cobra 1977…

Estudià filologia a la Universitat d’Oviedo Collaborador en diaris i revistes d’Asturies, fou director del setmanari en asturià Les Noticies , i fou cofundador de la revista literària Atrei El 2005 fou el responsable de l’organització de la Xunta d’Escritores Asturianos Publicà els reculls de poemes Nel cuartu mariellu 1982, Llibru de les cenices 1988, El llibru vieyu 1994, Los caminos secretos 1996 i l’antologia bilingüe castellà-asturià La vida perdida 1999 La seva narrativa comprèn les obres de ficció Pantasmes mundos, laberintos 1996, La memoria del mundu 1998, Hestoria universal de…