Resultats de la cerca

Presa en sentit ampli i propi, postula un sistema teòric i especulatiu referent a la natura i a la realització de la poesia, entesa com a funció creadora operant en tot missatge verbal i literari, sigui versificat o no En un sentit més restringit se circumscriu exclusivament a la producció en vers El seu concepte ha variat segons les èpoques culturals i a través d’un llarg procés històric, des d’Aristòtil i Horaci als nostres dies Avui incideix decididament en l’estudi del llenguatge i el terme s’ha fet sinònim de concepció artística segons que l’entén un període, una escola o un autor concret

Aquesta paraula sol anar tot sovint acompanyada de diverses determinacions poeta líric, poeta èpic, poeta satíric, poeta romàntic que indiquen el gènere o l’escola que caracteritzen l’essencial de l’estil de cada autor S'oposa a versificador, que designa l’habilitat tècnica mentre que el mot poeta tendeix a incloure en el seu significat, ultra la creació absoluta poeta , de ποιητἠς, vol dir ‘creador’, la possessió de la força del sentiment i la robustesa de la fantasia

En època moderna —a partir del Romanticisme, sobretot— el terme ha estat usat per a designar colleccions de poemes de tema exòtic, com ara West-östlicher Diwan ‘Divan occidental-oriental’, 1819, de Goethe, i Diván del Tamarit 1936, de FGarcía Lorca

Publicà volums de poesia i de traduccions poètiques a partir del 1949 Influïren sobre la seva obra la poesia folklòrica i els trets surrealistes del poeta hongarès AJozsef La seva etapa més madura es caracteritza per imatges suggestives i visions poètiques d’una gran complexitat Els seus volums principals són Deres majális ‘Festa de maig amb gebrada’, 1957, Himnusz minden idöben ‘Himne a tothora’, 1965, Arccal a tengernek ‘De cara a la mar’, tria de poemes, 1966, Versben bújdosó ‘Exiliat al vers’, 1973, Csodafiú-szarvas ‘El fill-cérvol miraculós’, 1977 i Jönnek értem…

Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català, figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso , publicat sota el seu nom a València 1687

Fou deixeble d’Abraham Abū-l-'Afiya És autor de diverses obres cabalístiques, entre les quals un comentari místic a la Guia dels desencaminats , de Maimònides, d’una gran influència posterior, fins i tot en el renaixement cristià Escriví també composicions poètiques de tema sacre

El 1290 s’establí a Perpinyà Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L’esposa fulgurant, i d’un diccionari de sinònims hebreus El segell de la perfecció , primera obra hebraica d’aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat

Escriví obres poètiques de to predominantment impressionista Entre els seus drames es destaquen Mrtvé Moře ‘La mar Morta’, 1918, Zběh ‘El desertor’, 1923 i Praha-Brno-Bratislava 1927, i entre les novelles, Kamarádi svobody ‘Camarades de la llibertat’, 1909, autobiogràfica, i Měsíe ‘La lluna’, 1920 També és autor d’alguns assaigs

Burgès de Tolosa, escrivint en la seva llengua, en comptes de seguir la moda del francès, generà un patriotisme cultural nodrit pel sentit de les virtuts poètiques de la parla popular, i fou cap d’una escola literària El seu Ramelet mondin ‘Ramell tolosà’, 1617-57 és una summa del barroquisme europeu comprèn poesia oficial, poesia de l’amor i poesia religiosa