Resultats de la cerca

Participà en el Modernisme i fou més tard teoritzador de l’ultraisme Entre les seves novelles destaquen El pobre Baby 1915, El eterno milagro 1918 i La huelga de los poetas 1921, i entre els seus treballs crítics, La nueva literatura 1917-27

Visqué sempre la vida d’un pagès humil i pobre Escriví unes cançons els tres reculls dels Cants dau Ferraire , 1897-1904 tan plenes d’encís i de gràcia, que han passat a formar part —anònimes— del tresor folklòric tradicional del poble

Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novelles A farsa 1903, Os pobres 1906, Humus 1917, O pobre de pedir 1931, etc Escriví també teatre d’avantguarda Teatro 1923 Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme

Destacà com a historiador de la literatura — Istoria literaturii române de la origini pînă în prezent 1941 i Impresii asupra literaturii spaniole 1946—, com a biògraf — Viaţa lui Mihai Eminescu 1932, Viaţa lui Ion Creangă 1938 i Vasile Alecsandri 1965—, com a assagista — Principii de estetică 1939, Estetică basmului ‘L’estètica del conte’, 1965 i Conceptul modern de poezie 1970— però també conreà la poesia, la novellística — Cartea nuntii ‘El llibre de noces’, 1933 i Bietul Ioanide ‘El pobre Ioanide’, 1953— i escriví obres de teatre

La seva família, d’origen georgià, fou perseguida durant l’època estalinista A partir del 1953 començà a escriure poemes i publicà el seu primer recull, Lirika 1956 Però aconseguí anomenada sobretot des del 1960, quan començà a recitar els seus poemes acompanyant-se de la guitarra Publicà Ostrova ‘Illes’, 1959 i la novella autobiogràfica Bud zdorov, skoljar ‘Bona sort, company’, 1963, de caràcter pacifista Les seves obres foren publicades en la clandestinitat Altres títols són Front prikhodit k nam ‘El front s’acosta a nosaltres’, 1965 i la novella històrica Bednyj Avrosimov ‘El pobre…

Combaté a la guerra hispanoamericana de Cuba, treballà en una empresa publicitària i es dedicà al periodisme, que no abandonà mai Ajudat per Theodore Dreiser i altres escriptors del grup de Chicago, començà a publicar contes i novelles d’un estil directe —que havia d’influir en la narrativa posterior, sobretot en la de Hemingway—, a través dels quals es preocupà principalment de l’absorció anihiladora que pateix l’home dins la societat industrial i exaltà el poder alliberador del sexe Considerat com un dels creadors de la novella nord-americana, les seves obres principals són Winesburg, Ohio…

Estudià filosofia a Viena i a Berlín Després d’un període de dificultats econòmiques, treballà com a bibliotecari, inspector d’escola i periodista A 33 anys sofrí el primer atac de bogeria, i a 39 moria d’una manera tràgica en un manicomi És considerat el poeta més important en llengua romanesa La seva obra, d’inspiració folklòrica, es caracteritza pel seu esperit crític al present decadent oposa un passat gloriós idealitzat i, alhora, pessimista, d’influència schopenhaueriana Formà part del grup politicocultural “Junimea”, de tendència nacionalista La seva obra consta només d’un centenar de…

Fill d’un pagès pobre, es guanyà la vida com a llaurador i assistí irregularment a l’escola En morir el seu pare 1784 intentà d’establir-se com a pagès independent fracassà i, decidit a emigrar a Jamaica, per recollir el preu del viatge publicà Poems, chiefly in the Scottish Dialect 1786, on valorava la tradició popular L’èxit li féu abandonar el viatge projectat i es traslladà a Edimburg, on se li obriren les portes dels millors cercles intellectuals i socials El 1788, però, hostil a aquella societat, tornà a Ayr, es casà amb Jean Armour i novament intentà d’establir-se en una…

Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830 Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de l’històric i…

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia, la…