Resultats de la cerca

Publicà Estreas bearnesas ‘Estrenes bearneses’, 1834, valuoses sobretot per algunes pàgines realistes, que pinten la vida popular del Bearn i per la coratjosa presa de posició política en la línia de Béranger

Influït per la narrativa social brasilera, especialment pels novellistes del Nord-Est, fa una crítica de la burgesia portuguesa des d’una posició de compromís polític Les seves novelles principals són Casa na duna 1943, Pequenos burgueses 1948 i Uma abelha na chuva ‘Una abella en la pluja’, 1953 i Finisterra 1978 La seva obra lírica ha estat recollida a Poesias 1945-60

Residí a la cort, a Alep i a Bagdad Tingué una posició favorable al xiisme i escriví una obra sobre els seus màrtirs És autor de Kitab al-aġānī ‘Llibre dels cants’, on explica l’ambient històric i cultural dels poetes i dels músics àrabs des de l’època preislàmica fins al segle IX Envià la primera còpia del llibre al califa al-Ḥakam II de Còrdova

Residí des de petit al Brasil, on entrà a la Companyia de Jesús 1623, i fou ordenat de sacerdot 1635 Actuà en diverses missions diplomàtiques a Lisboa Reclamat per la seva posició proindiana, fou condemnat a arrest domiciliari 1667-68 El 1681 retornà al Brasil Considerat un dels millors prosistes i oradors portuguesos, han estat recollits 15 volums de sermons 1679-99 i 3 de cartes 1735 Hom començà la publicació de les seves obres completes el 1854

Format a la Universitat de Colúmbia, seguí la tendència de la “nova crítica” americana Excelleixen els seus estudis sobre EMForster 1943, Matthew Arnold 1939 i Freud 1955, les teories del qual incorporà a la crítica literària Entre la seva producció abundant en el camp de l’assaig sobresurten The Liberal Imagination 1950, Beyond Culture 1965 i Sincerity and Authenticity 1973 És autor també d’una única novella, The Middle of the Journey 1947 significativa respecte a la posició de l’intellectual d’esquerra americà

Convertit al protestantisme, publicà a Amsterdam Mémoires de Portugal 1741 i Cartas familiares 1741 i a Londres les trameses mensuals d' Amusement périodique 1751, on ataca les formes de la religiositat portuguesa des d’una posició racionalista Al seu Discours pathétique 1756 considerà el terratrèmol de Lisboa 1755 com un càstig de Déu pels crims de la inquisició i fou cremat en efígie Les seves obres en portuguès són plenes de gallicismes i els seus escrits, en general, són plens d’ironia i de força expressiva

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864

Adherit, a l’inici, a les tendències poètiques del cercle de Kostís Palamàs , aviat se n'allunyà i es decantà cap a una posició clarament marxista Així, es convertí en un escriptor antiaristocràtic i antimetafísic Solomós sense metafísica , 1925 Cantor de la dolorosa condició humana, amb un lirisme no exempt d’un contingut satíric i desmitificador La llum que crema, 1922 Esclaus assetjats , 1927 Poesies , 1954, ha escrit també obres en prosa Apologia de Sòcrates , 1932 Diari de Penèlope , 1946 i diverses pàgines de crítica literària Estètica - Crítica , 1958

De família de samurais, trencà amb la seva posició per tal de dedicar-se a les lletres L’èxit del seu primer llibre, Kaiōi 1672, el portà a installar-se a Edo actualment Tòquio, centre literari d’aquella època, on reuní nombrosos deixebles Des 1684 féu diversos viatges, fruit dels quals foren el diari Nozarashi Kiko 1685 i nombroses antologies de haikús —gènere que renovà totalment canviant-ne l’artificiositat per un simbolisme evocador i suggestiu—, entre d’altres Fuyu no hi ‘Dies d’hivern’, 1684 i Oku no hosomichi ‘Carretera estreta cap al Gran Nord’, 1689