Resultats de la cerca

D’origen jueu, amb catorze anys fou deportat al camp d’extermini d’Auschwitz 1944, i posteriorment fou traslladat al de Buchenwald, d'on fou alliberat el 1945 De nou a Budapest, exercí com a periodista fins el 1951, any que el diari on treballava fou clausurat per desviar-se de les directrius del règim comunista Posteriorment, es dedicà professionalment a la traducció, i feu versions a l'hongarès d'obres de Camus, Sartre, Kafka, Wittgenstein i Freud, entre d'altres, el pensament de molts dels quals l'influí literàriament Tanmateix, la seva obra, que ha estat considerada com un reflex de l'…

Estudià dret a Barcelona i Madrid, ciutat on el 1879 inicià la carrera com a advocat Retornà a Palma el 1882 Des del 1885 collaborà al diari  La Última Hora  amb el pseudònim  Espinilla , que posteriorment dirigí 1896-99 A finals de la dècada dels noranta es preparà la llicenciatura i el doctorat en Lletres Exercí com a catedràtic de literatura a instituts de Sòria 1902, Cadis 1903 i Palma 1910-23 i publicà Apuntes de preceptiva literaria y composición ajustados al programa del catedrático 1904,  Programa de elementos de historia general de la literatura 1907 i Don Vicente Rubio y Díaz,…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 i en periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya 2001, feu estudis de política internacional al Birbeck College de Londres 2007 i de comunicació empresarial a ESADE 2008 Doctorat en història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi  Josep Tarradellas 1899-1936 Dels orígens a la Guerra Civil  2012 Collabora en publicacions periòdiques Sàpiens , Descobrir , El País , Ara , etc i en programes de ràdio i televisió com a historiador i comentarista polític És autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme europeu,…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…