Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Jeroni Espert
Literatura
Cristianisme
Escriptor cartoixà i prior d’Escaladei.
És autor d’una traducció del grec al llatí de l’obra del Pseudo-Dionís Areopagita De mystica theologia Lió, 1654
Climent Sanxis
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor d’origen desconegut.
Fou ardiaca de Las Eras, del bisbat de Lleó Era parent pròxim del monjo pobletà Joan Sanxis, prior de Natzaret de Barcelona el 1441 És autor d’una obra en català sobre la catequesi, l’administració dels sagraments i l’educació de la joventut, dirigida als clergues del seu temps, que fou impresa a Lleida el 1495
,
Francesc Gavaldà
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Dominicà 1633, fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València 1666 Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València 1651, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer 1668
Antoni Esteper i Cros
Literatura
Cristianisme
Escriptor i predicador dominicà.
Rector del Collegi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior 1818 del convent de Girona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1797, on pronuncià diverses comunicacions històriques Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding, El holocausto del patriotismo 1809, Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona 1810
Gaspar Esteve
Literatura
Cristianisme
Escriptor dominicà.
El 1520 era prior del convent de Santa Caterina de València, i més tard provincial de l’orde, càrrec que renuncià Dedicà als diputats de les generalitats d’Aragó, València i Catalunya una defensa de la immunitat dels eclesiàstics, davant diversos drets, principalment el peatge, la bolla, el fogatge i el dret de la sal Tractatus in defensionem ecclesiasticae immunitatis et libertatis Roma, 1520
Lluís Telm
Literatura
Cristianisme
Monjo cartoixà i escriptor.
Era doctor en ambdós drets Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1568, d’on fou prior 1586-87 Fundà a Portugal els monestirs de Scala Coeli Évora, el 1587, i de Val de Misericórdia Lisboa, el 1594 Morí essent visitador de l’orde És autor d’un tractat en portuguès sobre l’oració mental i d’altres obres, manuscrites, sobre oratòria i mística
Pere Montalt
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Frare augustinià 1634 fou tres vegades prior del convent de Girona, i després dels d’Igualada, Palamós i la Selva Catedràtic de teologia a la Universitat de Girona 1655-66 Feu construir el pont de pedra a la confluència del Güell i l’Onyar, per facilitar l’accés al seu convent Publicà dues obres d’espiritualitat en castellà i llatí a Barcelona 1679 i 1684
Jaume Ferran
Literatura
Escriptor.
De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi
Josep Massot
Literatura
Cristianisme
Cronista.
Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents
,
Claudi Peiròt
Literatura
Poeta occità.
Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord