Resultats de la cerca

Teixidor de professió, des del final dels anys vint fou regidor de l’ajuntament de Centelles primer per Acció Catalana i posteriorment per Esquerra Republicana de Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39 fou empresonat durant més d’un any Fou un dels principals participants i promotors de les festes literàries de Cantonigròs 1944-68 i impulsà moltes iniciatives culturals Escriví poemes, retrats i cròniques literàries que aparegueren en publicacions locals El 1988 fou publicat un recull d’aquests texts en el volum Els camins esborrats

Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Féu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de poemes Camins 1976 i De…

Publicà per als infants Contes de la mar exacta 1959 i Cinema formatiu 1968 S'especialitzà en cinema infantil i en crítica cinematogràfica És autor, també, d' Entendre Occitània 1989

Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934

A la Universitat de Harvard fundà el 47 Workshop, escola teatral on es formà una generació d’actors i autors dramàtics nord-americans El 1925 traslladà el 47 Workshop a Yale, on gaudí de més facilitats Escriví The Development of Shakespeare as a Dramatist 1907 i Dramatic Technique 1919

Fundador del primer periòdic romanès, Albina romîneascǎ ‘L’abella romanesa’, 1929, i promotor de diverses organitzacions culturals en llengua romanesa, és autor de novelles històriques, drames i poesies, influïts sovint pel classicisme renaixentista

Fou promotor de campanyes contra la blasfèmia, i publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany 1927, en dos volums, Significación espiritual de los pesebres 1920 i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany 1927

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…

Escriví novelles d’entreteniment segons els models francesos Autor de teatre històric de tendència naturalista La finalitat didàctica de les seves obres fa que hom el consideri promotor del moviment dels Joves Turcs De fet, fou desterrat diverses vegades com a pertanyent a l’esmentat moviment

Fou el promotor d’una Federació Internacional d’Acció Llatina que havia d’englobar els diversos pobles que parlen un llenguatge derivat del llatí El seu ideari és contingut a L’idée latine 1950-51És autor d’un Lexique français-occitan 1970 i Lexique occitan-français 1972