Resultats de la cerca

Començà a publicar anònimament el periòdic “Čas” 1899-1903 La seva poesia, centrada sobre el destí del poble silesià, fou editada sota el títol de Slezské písně ‘Cants a Silèsia’, 1909

Amic de Virgili i d’Horaci, rebé d’August l’encàrrec de publicar l’ Eneida després de la mort de Virgili Hom conserva alguns fragments del poema De morte ~40 i de la tragèdia Tiestes 29

A partir del 1912 residí a Anglaterra, on féu amistat amb Dylan Thomas, que l’induí a publicar A Boy's Will 1913 i North of Boston 1914 Tornà als EUA, on es dedicà a l’ensenyament i continuà escrivint poemes, publicats a New Hampshire 1923, West Running Brook 1936 i altres

Estudià dret a Santiago i, fracassada la revolució gallega del 1846, es refugià a Portugal, d’on fou expulsat en publicar el poema Himno dos povos ‘Himne dels pobles’, 1850 Figura destacada als inicis del desvetllament cultural gallec del s XIX, deixà una obra, desigual, bé que molt popular, que hom reuní en Poesías gallegas y castellanas 1889

El 1509 constituí una societat a València amb l’impressor Cristòfor Cofman i amb Llorenç Ganoto per publicar el Cancionero general 1511 compilat per ell El recull, constituït predominantment per texts en llengua castellana, revela un dels primers corrents de castellanització de la societat valenciana de l’època Dedicà l’edició al comte d’Oliva Serafí de Centelles

Havent començat a publicar poemes des del 1880, el seu Himno de los bosques 1891, Poemas rústicos 1902 i Idilio salvaje 1905 el consolidaren com a poeta de talla dins una línia parallela al Modernisme mexicà El paisatge i la gent de la terra són els temes tant dels seus contes i novelles curtes com de la dramatúrgia, molt influïda per JEchegaray

Es formà a l’Institut Literari Gor'kij Començà a publicar els anys trenta Aconseguí fama amb obres referents a la Segona Guerra Mundial, en les quals exaltà l’actitud heroica dels soldats i dels resistents russos, com el poema Zoia 1942, premi Stalin 1943 A més de reculls de poemes, és autora de llibres d’assaig, i traduí al rus poesia d’Aragon, Neruda i Bagrjana

Participà en la revolució del 1919 Descriví especialment la vida de les classes baixes, amb propensió als experiments d’estil expressionista i amb una clara actitud de reivindicació social Entre el 1947 i el 1956 no pogué publicar res, per la seva tendència formalista De la seva obra es destaquen Angyalföld 1928 i Egy ember élete ‘Vida d’un home’, 1927-35 Com a pintor, fou un representant destacat del constructivisme

Fou redactor de La Renaixença i La Tribuna i collaborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid Fundà i dirigí la revista Art i Literatura 1884-86 És autor d' Excursió al golf de Roses 1886, Diccionari geogràfic històric català 1888, Collecció de monografies de Catalunya 1890-93, no acabat de publicar, Un català illustre Lo P Bernat Boïl 1892, Esteve de Corbera 1892 i Barcelona en el siglo XIX 1898-99