Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Juan de Espinosa Medrano
Literatura
Escriptor peruà.
Conegut amb el pseudònim El Lunarejo , fou un gran orador i figura destacada del culteranisme hispanoamericà Sacerdot, fou professor d’art i teologia al seminari de Cusco La seva obra més important és Apologético en favor de don Luis Góngora, príncipe de los poetas líricos españoles 1662 escriví una obra de teatre, en quítxua, sobre el rapte de Prosèrpina i uns comentaris a Os Lusiadas
Claudi Claudià
Literatura
Escriptor grec en llengües grega i llatina.
Esdevingué poeta oficial de l’Imperi, del qual ha estat considerat la darrera gran figura Autor dels poemes Gigantomaquia ‘Lluita de gegants’ i De raptu Proserpinae ‘El rapte de Proserpina’, incomplets, excellí sobretot en tractar la realitat immediata — De bello gotico ‘La guerra dels gots’, De consulato Stiliconis ‘El consolat d’Estilicó—, on expressa l’admiració del seu temps per l’antiga grandesa de Roma
Konstantin Aleksandrovič Fedin
Literatura
Escriptor rus.
Després de la revolució treballà al Comissariat d’Instrucció Pública i formà part del grup Els Germans Serapion Escriví les novelles Goroda i gody ‘Ciutats i anys’, 1924, que tracta de la revolució i de la guerra civil, Transvaal 1926 i Brat'ja ‘Germans’, 1927 Representa l’etapa següent de la seva obra la novella Pokhiščenije Evropy ‘El rapte d’Europa’, 1933-35, on es reflecteix el naixement del feixisme a l’Europa occidental
Ferenc Juhász
Literatura
Poeta hongarès.
S'inicià els darrers anys quaranta amb volums caracteritzats per una reelaboració molt personal de la poesia folklòrica Els anys cinquanta els seus poemes prengueren tons meditatius i filosòfics En les seves imatges recorre molt sovint a les associacions d’idees Entre els seus volums destaquen Tékozló ország ‘El país pròdig’, 1954, poema èpic, A Nap és a Hold elrablása ‘El rapte del Sol i de la Lluna’, 1954 faules en vers A virágok hatalma ‘El poder de les flors’, 1955, Harc a fehér báránnyal ‘Lluita amb l’ovella blanca’, 1965, Anyám ‘La meva mare’, 1969, A halottak királya ‘El…
lletra de batalla
Història
Literatura
Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra…
Lluís Alpera i Leiva
Literatura
Poeta i filòleg.
El 1957 inicia filosofia i lletres a la Universitat de València, estudis que completà a Madrid en l’especialitat de filologia romànica En tornar a València, estudià amb Manuel Sanchis i Guarner i es doctorà 1963 amb una tesi sobre Francesc Eiximenis Un any després anà als Estats Units, on en diverses estades fins el 1971 fou professor de català a les universitats d’Emory Atlanta, a l’estat de Geòrgia, i de Washington Saint Louis, a l’estat de Missouri El 1966 impulsà la publicació de l’antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista literària Identity Magazine de la…
,
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…