Resultats de la cerca

La idea d’elegir una reina fou d’Antoni de Bofarull en la restauració dels Jocs Florals de Barcelona 1859

La seva obra, amb preocupacions formals, coloristes i de sonoritat, palesa en algun moment influències diverses, des de Núñez de Arce fins a Musset, el qual traduí, i en certa manera s’acosta al Modernisme És autor d' Andantes y allegros 1877, La vida inquieta 1894, El jardín de los poetas 1899 i Robles de la selva sagrada 1906

El seu nom va lligat a l’obra que l’ha fet famós La Celestina La seva vida és poc coneguda Per diferents documents hom sap que posseí una important biblioteca i fou batxiller en lleis, d’origen convers, fet que mai no negà, però també amb pretensions d' hidalguía Visqué des del 1517 a Talavera de la Reina, d’on fou durant poc temps batlle major

Autor de nombrosos contes i novelles, s’inicià en el cinema dins l’escola de Barcelona, amb Ditirambo 1967 i El extraño caso del DrFausto 1969 Ha alternat els films d’encàrrec amb obres molt personals, com La loba y la paloma 1973, Reina Zanahoria 1978, Epílogo 1984, Remando al viento 1987, Don Juan en los infiernos 1991, La reina anónima 1992, El detective y la muerte 1994, Mi nombre es sombra 1996, El portero 2002 Ha publicat el llibre de memòries El hombre que soñaba demasiado 2005

Fou ministre de l’Església reformada 1567 després de l’adhesió de Joana d’Albret, reina de Navarra, al calvinisme Traduí texts religiosos, entre altres el Nou Testament Iesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria 1571, on poleix i perfecciona la llengua, malgrat l’ús d’arcaismes i llatinismes

Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics

És atestat el 1419 Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber , i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet

Tresorer de la cort de la reina T'amar, és famós pel seu poema èpic Vepkhis Tkaossani ‘L’embolcallat amb pell de pantera’, compost de més de 1 500 estrofes, que es convertí en poema nacional càntic a l’esperit cavalleresc i a les virtuts humanes, reflecteix molt bé la Geòrgia medieval, del qual hom extreia frases i aforismes, a manera de la Bíblia Imprès per primera vegada a Tbilisi el 1712, el poema ha estat traduït a diverses llengües europees

Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada