Resultats de la cerca

El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385

Llicenciat en jurisprudència, treballà al ministeri d’ensenyament Fou professor d’història del teatre a la Scuola di Recitazione 1923 Formà part de l’equip de redacció del diari “L’Idea Nazionale”, i fundà les revistes “Scenario” i “Rivista italiana del dramma” Fundà l' Enciclopedia dello spettacolo 1954-68

Collaborà amb Isidor de Sevilla en la redacció de les Etimologiae 637 Prengué part en els concilis IV, V i VI de Toledo, on defensà els jueus El seu epistolari és interessant per a conèixer la vida eclesiàstica del seu temps La seva festa se celebra el 26 de març

La seva redacció definitiva és del segle II L’obra, que consta de 24 000 estrofes, dividides en set parts, inaugurà un gènere literari kāvya Amb el Mahābhārata , formen part de la tradició smirti i gaudeixen d’autoritat religiosa La seva representació anual ha mantingut viu el culte de Rāma Fou traduït al català per C&A&Jordana Barcelona, 1932

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

Autor de poesia i novella Tú eres la paz , 1907 El amor catedrático , 1907 i teatre Canción de cuna , 1911 Don Juan de España , 1921 dramàtic i superficial, dirigí l’editorial Renacimiento i fou un dels principals promotors i directors teatrals hispànics estrenà en castellà obres de BBShaw, Pirandello, etc Traduí Maeterlinck i Rusiñol, amb el qual havia collaborat en la redacció d' Els savis de Vilatrista 1907 i Aucells de pas 1908

Es distingí com a periodista republicà federal a La Democracia , diari de Castelar dirigí La Federación Española i fundà El Demócrata Andaluz , d’idees furiosament antimonàrquiques i anticlericals Després de la revolució del 1868 fou repetidament diputat, i el 1873 es posà al capdavant dels insurrectes cantonalistes de Cadis retuda la plaça, es refugià a França Havent tornat a la península Ibèrica, s’apartà totalment de la política i es dedicà a la redacció del seu Diccionario Etimológico

Estigué al servei, com a conseller, del shōgun Tokugawa Ienobu i del seu fill Ietsugu, i, més tard, es retirà per lliurar-se a l’estudi i a la redacció de més de 300 obres Són principalment remarcables dos llibres històrics, Han Kampu 1702 i Tokushiyoron 1712 És d’un interès especial Seiyo Kibun 1715, relació de les converses tingudes amb un missioner italià, on mostra el seu coneixement d’Occident Escriví una autobiografia, Oritaku Shibanoki 1716

Des del 814 residí a la cort d’ací que la seva Vita Ludovici , bé que és una font de primera magnitud per a estudiar aquest regnat, tingui un to de panegíric El període historiat en aquesta obra abraça des del 769 fins al 840 El relat fins l’any 829 és menys original que la resta, i per a la redacció utilitzà informació d’altres autors, com el monjo Ademar La Vita conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia