Resultats de la cerca

Capità, residí al Regne de Nàpols des del 1560 almenys fins al 1570, on escriví l’obra allegòrica Vergel de varios triunfos , publicada el 1572 amb el títol Dechado de varias virtudes És autor de la novella bizantina Selva de aventuras Barcelona 1565, reeditada almenys sis vegades i traduïda al francès 1580, 1587, 1598 és considerada com una de les més reeixides del gènere en la literatura castellana

Caputxí, es retirà com a eremita a la Serra da Arrábida, marc fonamental de la seva obra Hi compongué poemes, lamentant la seva obra anterior de poeta profà i complaent-se en una visió de la natura en què dominen els tons dramàtics, allunyada del panteisme renaixentista i del franciscanisme en què s’havia format La seva obra fou publicada per primera vegada al s XVIII, i fou reeditada el 1918

Fou professor a la Universitat de La Laguna i a la de Barcelona El 1939, depurat, fou confinat, de fet, a la de Múrcia Crític agut i erudit i assagista brillant, publicà, entre altres obres, Literatura dramática española 1930, Calderón 1941, Historia del teatro español 1956, Estudios de literatura religiosa española 1964 i sobretot l’àmplia síntesi bàsica en tres volums, sovint reeditada, Historia de la literatura española 1937

Formà part de la bohèmia de Lima el 1851 aparegué una primera collecció dels seus poemes, Albores y destellos , reeditada novament el 1871 conjuntament amb Diamantes y perlas , el text que li donà fama També escriví La estrella del Perú 1862 i Misterios de la tumba 1883 El seu pare Felipe Santiago de Salaverry Lima 1805 — Arequipa 1836, president de la República, fou afusellat a Arequipa per Santa Cruz, a causa d’una insurrecció

Al seminari de Mondoñedo es familiaritzà amb els clàssics llatins i s’impregnà d’un virgilianisme que marcà la seva obra En destaca Do ermo 1920 —amb aquest mateix títol fou reeditada el 1947 tota la seva obra lírica—, que reflecteix amb un misticisme franciscà la simplicitat de les flors de la muntanya i la bellesa mínima dels insectes i de les herbes cobertes de rosada, expressades en poemes breus de musicalitat blana La seva obra té la influència del saudosismo portuguès

Estudià lletres a París i Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes posteriorment residí a Tolosa Llenguadoc És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle 1845, El idioma francés puesto al alcance de todos 1846, de filosofia i especialment de genealogia i heràldica Tratado de heráldica y blasón 1853, reeditada moltes vegades, Nobiliario de los reinos y señoríos de España 1855-60, Trofeo heroico 1860, Diccionario de la ciencia heráldica 1861 i Archivo heráldico 1863

Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu

El 1606 abandonà el seu país anà de primer a París i després a Roma 1616 El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae , a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gallicanes paternes amb Publicae vindiciae París, 1612 Fou l’autor d’una obra allegòrica contra les guerres religioses, Argenis París, 1621, molt traduïda i reeditada Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí Amb el pseudònim d' Euphormio Lusininus, escriví Satyricon 1603-07, contra els jesuïtes

Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català, Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’arxiu de la Corona d’Aragó l’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume d’Urgell 1413 fins a la mort de Ferran I, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan de Fivaller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883, i 1884

Militar de carrera, el 1921 prengué part en la guerra d’Àfrica Capità el 1927, deixà l’exèrcit arran de la llei Azaña del 1931 Començà aleshores la seva tasca periodística El Día de Palma, sovint amb el pseudònim de Kim , clarament contrària al nou règim republicà Participà en l’aixecament militar del juliol del 1936, i, després d’una breu estada al front, assolí a Mallorca el paper d’ideòleg al servei del Movimiento a la postguerra, deixà els articles polítics pels de crítica literària i escriví la seva obra de creació, de la qual cal destacar Miss Giacomini 1941 reeditada…