Resultats de la cerca

Durant la Segona Guerra Mundial, en la qual el seu germà morí afusellat per la Gestapo, formà part de la Resistència contra l’ocupació nazi Després de la guerra estudià història de l’art a la Universitat de Cracòvia La seva poesia, especialment en els primers dels seus prop de trenta reculls, reflecteix un món devastat, bé que amb els anys la seva visió esdevé més reflexiva Echa leśne ‘Els ecos del bosc’, 1944,  Niepokój ‘Angoixa’, 1947, List do ludożerców ‘Carta als antropòfags’, 1950, Uśmiechy 'Somriures', 1955, Poemat otwarty ‘Poema obert’, 1956, Głos Anonima ‘Veu anònima’, 1960,  Et in…

A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral” Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire 1927 Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc 1928-29 Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on collaborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia Égloga, Elegía, Oda 1927-28, Un río, un amor 1929, Los placeres prohibidos 1931, Donde habite el olvido 1932-33 i Invocaciones 1934-35 Tots aquests títols són inclosos a la…

Deixeble d’Alberto Lista, aviat mostrà afeccions literàries i inquietuds polítiques Després de l’execució de Riego 1823, fundà, amb Patricio de la Escosura i altres, la societat secreta Los Numantinos, cosa que li valgué el confinament en un convent de Guadalajara 1825 Recobrada la llibertat, fugí a Lisboa i després a Londres, on participà en les activitats polítiques dels exiliats i s’enamorà de Teresa Mancha, la qual, després d’un quant temps de relació intensa i accidentada amb el poeta, es casà amb un comerciant El 1830 visqué les jornades de juliol a París i passà els Pirineus amb la…

Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200, de Ramon…