Resultats de la cerca

La seva formació humanística és reflectida en els poemes de Codeseira 1933, amb una visió virgiliana del camp i un llenguatge depurat dins la tradició de l’escola poètica del nord de Lugo

Estudià periodisme a Barcelona 1973 Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-91 i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostella, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto 1970, O corvo érguese cedo 1973 En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe 1973 i les novelles Trasalba ou Violeta e o militar morto 1985 i Porta blindada 1990 És autora de diverses obres…

Capellà a Calaf, fou un notable poeta que en vida publicà dos reculls Caramelles 1955, que aplega aquelles poesies que compongué per al grup Els pastorets de Calaf que ell mateix havia fundat, i  Monjoia de poesies 1957

Protagonista, juntament amb Tristany , d’una llegenda, d’origen medieval, que simbolitza l’amor sublim, la seva figura fou immortalitzada per Wagner en l’òpera Tristany i Isolda

Es distingí per la seva labor d’arxiu efectuada a l’Escorial, a Barcelona, al Vaticà i a Nàpols, on transcriví i catalogà molta documentació relacionada amb la història de Sicília de l’època dels sueus, els normands, els àrabs i els catalans Entre les seves obres cal destacar la Chronología de los virreyes, presidentes y de otras personas que han gobernado el Reyno de Sicilia , publicada a Palerm el 1640, de la qual fou feta una edició en italià el 1687

Vers el 1402 copià el Missal de Sant Cugat del Vallès Arxiu de la Corona d’Aragó Era prevere No hi ha raons vàlides per a atribuir-li les miniatures i les caplletres del Missal, ni per a identificar-lo amb un illuminador francès del rei Martí, anomenat Johanní, ni tampoc amb el miniaturista de Sant Cugat que pintà el Breviari del rei Martí , contràriament al que algú ha insinuat

Fou membre del consell de Pere III de Catalunya-Aragó durant la lluita d’aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló 1343-44 Nomenat vicecanceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa 1347 exigides per la Unió aragonesa Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana El 1348 lluità a la batalla d’Épila, que desféu la Unió aragonesa

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436…

Hom considera que els primers trouvères d’obra coneguda són Chrétien de Troyes, Guiot de Provins i Huon d’Oisy Els més notables són Gace Brulé, Conon de Béthune, el Châtelain de Coucy, el rei Teobald de Navarra, Hugues de Berzé, Jean Bodel i el grup d’Arràs, etc La seva poesia és essencialment un art en el qual predomina la forma Entre els trouvères figura un “Rois d’Aragon”, que ha d’identificar-se amb Charles de Valois, proclamat rei d’Aragó pels francesos que envaïren Catalunya el 1185

A la mort del seu germà Ferran 1592 es titulà duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça Francesc I 1592-98 El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa el segon, revertí, el 1598, a la corona com a conseqüència dels acords del seu germà Ferran amb el rei a canvi de la renúncia a les comandes ofertes pel rei obtingué el comtat de Luna 1608 Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años 1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe 1620 i mantingué una llarga correspondència amb…