Resultats de la cerca

Tot sovint és emprat com a sinònim de metre , però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora ̆, duració d’una síllaba breu De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat L’estructura dels principals peus i metres és la següent pirriqui ̆̆, iambe ̆—, troqueu — ̆, espondeu — —, dàctil — ̆̆, anapest ̆̆—, crètic — ̆—, amfíbrac ̆— ̆, baqui ̆— —, molós…

En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic seria…

El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França chansons de femme i a Alemanya Frauenlieder, Wineleodes , però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica Formalment hi és bàsic el parallelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la…

En les literatures clàssiques grega i llatina, aquest element era conformat per la quantitat de síllabes dividides en llargues i breus, les primeres amb un temps de duració doble del de les segones aproximadament i per llur distribució en el vers Això no obstant, cal remarcar que ja des del s V aC es palesa una clara tendència a distingir, en la pràctica rítmica, els metres metre dels ritmes Els primers neixen d’una successió definida de metres iguals segons lleis d’isocronia els ritmes, en canvi, bé que poden trobar-se agrupats en isocronia mètrica, es desenvolupen en successió d’elements,…

La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i…

És constituït per un refrany glossat per dues sèries d’estrofes breus i respectivament parallelístiques, originàriament cantades per dos cors o dues veus a cada sèrie les estrofes s’enllacen mitjançant la repetició del darrer vers de cadascuna al començ de la següent cada estrofa de cada sèrie s’alterna amb l’estrofa corresponent de l’altra sèrie, de manera que el conjunt de la peça és fet de l’alternança de les estrofes parallelístiques de les dues sèries Tanmateix, els exemples conservats setze texts manquen sovint d’una de les sèries o bé de l’alternança de les estrofes Admet…