Resultats de la cerca

Estudià llengua i literatura romaneses a la Universitat de Bucarest Collaborador de revistes literàries Gazeta Literară , România Literară , Luceafărul , publicà el seu primer poemari el 1960, Sensul iubirii ‘El sentit de l’amor’, que obtingué un gran ressò La seva obra poètica empra transgressores innovacions estilístiques per a donar una veu essencialment dramàtica a preocupacions còsmiques i existencials Entre els seus reculls hi ha també  O viziune a sentimentelor ‘Una visió dels sentiments’, 1964, Dreptul la timp ‘Dret al temps’, 1965, Oul şi sfera ‘L’ou i l’esfera’, 1967, Necuvintele '…

El 1888 dirigí els teatres nacionals de Bucarest En dues ocasions li fou negat l’accés a l’Acadèmia Romanesa per la seva actitud política i pel contingut crític de les seves comèdies S'establí a Berlín el 1904 Es destaquen les seves comèdies O noapte furtunoasă ‘Una nit tempestuosa’, 1878, la peça en un acte Conu Leonida faţă reactiunea ‘El senyor Leònides i la reacció’, 1879 i O scrisoare pierdută ‘Una carta perduda’, 1884, així com el drama Năpasta ‘La calúmnia’, 1890 Excellí també com a periodista satíric i com a contista

Estudià filologia a la Universitat de Bucarest 1976-80, i posteriorment fou professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari Des del 1991 exerceix la docència a la Universitat de Bucarest El 1999 obtingué el doctorat Inicialment publicà poesia Faruri, vitrine, fotografii , ‘Fars, aparadors, fotografies’, 1980, premi de la Unió d’Escriptors Romanesos Poeme de amor , ‘Poemes d’amor’, 1983 Totul , ‘Tot’, 1984, però aviat es decantà per la prosa, gènere en el qual ha aconseguit una gran projecció, tant al seu país com internacional De la seva abundant obra cal esmentar…

Participà en la creació de la Revue des langues romanes 1870 Majoral del felibritge , organitzà 1878 les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans Creà el felibritge llatí 1892 i féu del “Iòu de Pascas” el portaveu de l’oposició al felibritge oficial

Començà amb Groapa ‘La rasa’, 1957, novella situada als ravals de Bucarest durant la Primera Guerra Mundial, en la qual mostrà alguns aspectes naturalistes, per a evolucionar cap a la creació de novelles — Soseava Nordului ‘La Calçada del Nord’, 1959, Facerea lumii ‘Que es faci la llum’, 1964, Incognito 1978, etc— i contes — Tereza 1961— de crítica social Partidari del règim comunista romanès 1948-89, el 1990 fou exclòs de la Unió d’Escriptors Romanesos

En les seves novelles i narracions descriu amb fort realisme el paisatge i l’esperit popular moldau En destaquen Hanu-Ancuţei ‘La fonda d’Ancuţa’, 1928, Baltagul ‘La destral’, 1930 i la trilogia Fraţii Ideri ‘Els germans Ideri’, 1935-42 Fou membre de l’Acadèmia Romanesa 1921, president de la Unió d’Escriptors Romanesos, president del Senat 1932 i director del Teatre Nacional de Iasi El 1961 obtingué el premi Lenin de la pau

Fill d’un mestre, rebé una beca per a estudiar a l’Acadèmia Militar de Bucarest Installat un quant temps en una petita localitat rural, recollí material sobre la vida dels pagesos, tema constant en les seves novelles Ion 1920, Răscoala ‘La rebellió’, 1932 A Padurea spînzuraţilor ‘El bosc dels penjats’, 1922 presenta un episodi dramàtic de la Primera Guerra Mundial el de la lluita que els transsilvans, portats per les circumstàncies, hagueren de sostenir contra llurs germans romanesos

D’origen humil, estudià lletres i exercí de periodista Fundà i dirigí el setmanari Gazeta Literara i fou president de la Unió d’Escriptors Romanesos, director del Teatre Nacional de Bucarest i diputat de l’Assemblea Nacional Les seves obres reflecteixen la dura existència de la pagesia romanesa al començament del s XX Cal destacar-ne Descult ‘Descalç’, 1948, Dulǎii ‘Els gossos’, 1952, Pǎdurea nebunǎ ‘El bosc foll’, 1963, Ce mult te-am iubit ‘Quant t'he estimat’, 1968 i Şatra ‘El duar’, 1968

Professor a la Universitat de Bucarest, els seus estudis, que emmarquen la història literària romanesa en la tradició occidental, tingueren una gran repercussió Entre d’altres, és autor d' Arta si imagine ‘Art i imatge’, 1939, Solujiile artei ci culturii ‘Les solucions de l’art i la cultura’, 1943, Evolusia si formele genului liric ‘Evolució i formes del gènere líric’, 1968, Poezia lui Eminescu ‘La poesia d’Eminescu’, 1971 i Din clasici nostri ‘Dels nostres clàssics’, 1977, Barocul ca tip de existenja ‘El barroc com a tipus d’existència’, 1977, Existenja romanticä ‘L’existència romàntica’,…

Des del 1895 fou catedràtic d’història universal a Bucarest Fundà una Universitat Popular a Văleni 1908 i diverses institucions científiques Estudiós de la història del seu país, s’interessà també per la història dels imperis Otomà i Bizantí, per les croades i per la dominació catalana a l’Orient En l’aspecte polític, fou diputat de Iaşi 1907 i president del senat 1939 Fou assassinat per la Guàrdia de Ferro a la qual era contrari Escriví nombroses obres històriques, entre les quals cal remarcar Istoria romînilor ‘Història dels romanesos’, 1936-39 en deu volums i Contributions…