Resultats de la cerca

Estudià psicologia i periodisme i, en els seus inicis professionals, es relacionà amb grups de teatre independent El 1976 començà a collaborar de manera habitual en la premsa, on aviat es féu notar per la novetat del seu estil fresc, àgil, agosarat i desimbolt, fins al punt que li fou atorgat el Premi Nacional de periodisme, l’any 1980 Com a narradora es donà a conèixer amb una novella d’experiència generacional, Crónica del desamor 1979, a la qual seguiren La función Delta 1981, Te trataré como a una reina 1983, Amado amo 1988, Temblor 1990, Bella y oscura 1993, La hija del caníbal 1997, El…

Després de debutar amb l’obra teatral Adiós muchachos 1998, ha centrat la seva producció en la novella, gènere en el qual pren com a referents autors com ara Juan Goytisolo i Virginia Woolf El ruido del mundo 1998, La malamemoria 1999, El vano ayer 2004, que obtingué el 2005 el premi Rómulo Gallegos, 2005, Otra maldita novela sobre la guerra civil 2007 i El país del miedo 2008, guardonada el 2009 amb el premi Fundación José Manuel Lara És també autor de l’assaig Kosovo La coartada humanitaria 2001

Profundament influïda per les idees de la deshumanització de l’art vigents els anys trenta, publicà Estación ida y vuelta 1930, obra monologada d’àmplia varietat temàtica Collaborà activament en la revista “Hora de España” fins el 1939, que s’exilià Memorias de Leticia Valle 1945 i La Sinrazón 1960 continuen dins la seva concepció estètica de la novella, mentre que en l’obra Barrio de maravillas 1976 es decanta cap a una remembrança joiosa dels records de la seva infantesa i joventut, que prosseguirà a Alcancía Ida 1940-66 y Vuelta 1967-80 1982 i a Acrópolis 1984 Amb el títol d' Icada, Nevada…

Metge i diplomàtic La seva obra és remarcable pel poder evocatiu dels personatges, les descripcions paisatgístiques i sobretot perquè incorpora el llenguatge popular del sertão Sagarana 1946, Corpo de baile 1956, Grande Sertão Veredas 1956, etc

Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…

Sorgit en un període de múltiples tendències, la seva poesia cultiva sobretot una certa mitologia de la incapacitat de la paraula en la captació del fenomen poètic Les seves obres principals són O grito claro 1958, Sobre o rostro da terra 1961, As marcas no deserto 1978,  O incêndio dos aspectos 1980, premi del PEN Club de Portugal, Volante verde 1986, Acordes 1989, As armas imprecisas 1992, Lâmpadas com alguns insectos 1993 i Figuras solares 1996 El 1974 començà la publicació de la seva obra completa Com a assagista és autor de dos llibres importants Poesia, liberdade livre 1962 i A poesia e…

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

De poesia pura i de formes impecables, no negà la seva admiració envers Juan Ramón Jiménez ni la seva influència des del seu primer recull La forma de su huida 1939 replantejà els grans temes metafísics Rosa de agua 1941-48, La doncella de agua 1948, Soledades 1949 i 1954 i Obras Completas 1954

Catedràtic de dret internacional, ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre de finances Es dedicà al periodisme i fundà La Crónica 1898-99, El Nuevo Tiempo 1901 i La Civilización 1910 La seva poesia és recollida sobretot en el volum Obra poética 1906 té també assaigs Estudios ingleses y estudios varios 1907, Literatura de ideas 1911 i Los ídolos del foro 1916