Resultats de la cerca

Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…

A la literatura catalana cal assenyalar el de Bernat Metge, irreverent i càustic, i els dos del bisbetó, l’un del s XIV i l’altre del XV, relacionats amb el teatre El del s XIV, en noves rimades, és un text directament sorgit del costum indicat en canvi, el del XV, en codolada, és una peça que contrafà aquest gènere, tot permetent a l’anònim autor de fer-hi una bona sàtira misògina i de diversos estaments socials

Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere policíac, es…

Escriví el poema satíric en dialecte alsacià Das Narrenschiff ‘El vaixell dels ximples’, 1494, el qual, mitjançant l’allegoria, trasllada el problema cristià del pecat al terreny de la sàtira social

Hom ha distingit entre la cantiga d’escarnho , on la crítica és més cortesana i encoberta, i la cantiga de mal dizer , sàtira personal, caricaturesca, de gran interès lèxic, històric i sociològic

Fou un dels fundadors de l’Arcadia Lusitana Una part de les seves obres fou publicada a Lisboa, en sis volums 1807-17 El poema Hissope ‘El salpasser’ és una sàtira anticlerical, inspirada en el voltairianisme del marquès de Pombal

Influït per corrents avantguardistes, la seva obra recull una visió deformada de la realitat També hi són presents la sàtira i un cert humor negre Cal citar-ne Miss Lonelyhearts 1933, A Cool Million 1934 i The Day of the Locust 1939

Ridiculitzà els costums burgesos, barrejant sàtira i humor, en les seves comèdies — Radcy pana radcy ‘Els consells del Conseller’, 1872, Dom otwarty ‘La casa oberta’, 1883, etc—, novelles — Błysczce nędze ‘Les misèries brillants’, 1870, etc— i contes Pisma, en 14 volums, 1885-93

La seva sàtira personal contra polítics, paràsits, heteres, etc, va unida encara a una primitiva paròdia mítica Algú ha considerat que les sàtires pertanyen a un actor homònim posterior En resten vint-i-set títols i fragments datables entre el 345 i el 317

Començà escrivint poesies d’agitació política en publicacions clandestines bolxevics Zvezda , Pravda , etc Destacà en la sàtira, servint-se dels recursos del folklore i del llenguatge popular Našput ‘El nostre camí’, 1913, Prikazano, da pravdy ne skazano ‘És manat, però no és dita la veritat’, 1917