Resultats de la cerca

La seva forma habitual és el dístic, però pot adoptar altres metres En la lírica grega inicialment era una inscripció poètica sepulcral posteriorment esdevingué una composició poètica de temàtica i to diversos Callímac en fou el conreador més important Els epigrames llatins ja adoptaren un caire satíric es destaquen els de Varró i Marcial Durant el Renaixement, aquest gènere fou molt apreciat i és considerat l’antecedent de la sàtira conceptista barroca Posteriorment, el conrearen Góngora, Quevedo, Voltaire, Goethe, Alfieri i Verlaine, entre altres Als Països Catalans, utilitzat…

D’origen etrusc, pertanyia a l’ordre eqüestre i posseïa notables riqueses, que li permetien de gaudir d’una bona posició i bones relacions Visqué enmig de la societat neroniana, de la qual criticà els costums, i formà part del cercle estoic Amic de Lucà i del filòsof Cornut que fou l’editor de la seva obra pòstumament, escriví sis Saturae ‘Sàtires’, traduïdes al català per Miquel Dolç, 1954, que apleguen un conjunt de 650 hexàmetres, ultra un prefaci en versos coliàmbics, d’autenticitat dubtosa L’estil és horacià, bé que remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge planer quant a la…

Escriví tragèdies i renovà el drama satíric En resten fragments d’un drama, Aetlio , i d’un altre de satíric, Dafnis o Litierses

Participà en l’alçament antirús de 1794 dirigit per TKościuszko Posteriorment s’ordenà de sacerdot Influït per la illustració, escriví comèdies neoclàssiques, on ataca els defectes típics dels seus contemporanis, com els prejudicis en Zabobonnik ‘El supersticiós’, 1781, l’afrancesament en Fircyk w zalotach ‘El petimetre pretendent’, 1783, i l’exagerat sentit del casticisme i la glorificació de l’endarreriment patrioter nacional en Sarmatyzm ‘El sarmatisme’, 1785, la seva obra cabdal

Amic de Marcial, fou famós sobretot a partir del segle IV, gràcies a les referències de Lactanci i perquè fou publicada la seva obra amb comentaris La virulència de les seves primeres sàtires sembla que li causà dificultats amb l’emperador Domicià després fou més cautelós La seva obra consta de setze Sàtires La forma dels versos és variada, amb hexàmetres d’una gran perfecció Les sàtires personals sempre foren referides a persones ja mortes De to nacionalista i retrospectiu, inspirat en la recuperació dels clàssics llatins, les seves sàtires foren especialment admirades pels escriptors…

Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme fundà la revista literària El Pensamiento de Madrid i el periòdic satíric El Fuelle El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de La Unión Católica i dirigí La Señera , El Almogávar i El Zuavo Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep , el periòdic satíric de tendència carlina El Palleter 1882, que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novella de contingut històric amb…

Sovint amaga un propòsit crític o satíric, però la seva finalitat pot ésser també la de simple divertiment Sol utilitzar la paròdia, la caricatura i la disfressa

Escriví el poema satíric en dialecte alsacià Das Narrenschiff ‘El vaixell dels ximples’, 1494, el qual, mitjançant l’allegoria, trasllada el problema cristià del pecat al terreny de la sàtira social

La seva obra principal és el Novellino 1476, recull de cinquanta narracions, imitació del Decameró i basat també en temes populars, esdeveniments contemporanis i obres humanístiques, d’un to satíric i polèmic

Exiliat de Mèdici, s’establí a Siena 1434 i a Roma 1445 Escriví uns 150 sonets, de caire burlesc i satíric, poc intelligibles per les freqüents allusions a fets coetanis i per l’ús d’argot local